Escriure

"Vaig publicar el meu primer llibre de versos. (...) Era una pèssima estrena, que tenia, tanmateix, dos mèrits: el del compromís i el de l'objectivació. Bé o malament, havia entrat en lliça; estampada, la mediocritat es veia més clarament."

"El que fins aleshores havia estat un desfogament íntim i gratuït, va passar a ser una cosa pública. Necessitava, doncs, ser lleial envers qui em llegia, correspondre a la seva confiança. No deixar la veritat sepultada al tinter, ni la sinceritat disfressada en la penombra dels mots. Però com podria ell comprendre aquestes exigències de l'esperit?"

Miguel Torga
La creació del món
El tercer dia

Un altre propòsit

Sabia que no havia de publicar els propòsits per l'any nou fins dia 31... fins a les 12 de la nit del dia 31!
Se m'ha acudit un altre propòsit: llegir més novel·les actuals. Però jo d'això no en tinc ni idea... com ho faré per orientar-me? Avui, a la inefable i ben assortida Llibreria 22, m'han donat un llibre amb fragments de totes les obres que han estat seleccionades pel Premi Llibreter. Sé que aquest premi ha tingut una problemàtica interna que desconec, però també sé que aquest llibret pot ser un punt de partida per orientar-me dins el bosc de la novel·la de qualitat actual. Confio en aquest premi.
No prometo res. Tindré el llibret al meu costat i faré els tastets que em semblin, i, qui sap, potser em decideixi a llegir alguna cosa, al final.
De totes maneres, sóc conscient que no es pot llegir tot, i entre els clàssics i les novel·les actuals, em continuo quedant amb els clàssics.
(Nota: potser són massa propòsits per l'any nou – es clar que hi ha un any de temps per complir-los -, però només són això, propòsits, i per tenir il·lusions que no quedi.)

Un romanç

"Herido está don Tristán de una mala lançada;
diérasela el rey su tío con una lanza herbolada,
diósela dende una torre, que de cerca no osaba.
Tan mal está don Tristán que a Dios quiere dar el alma.
Váselo a ver doña Iseo, la su linda enamorada,
cubierta de paño negro que de luto se llamaba.
-Quién vos hirió, don Tristán, heridas tenga de rabia
y que no hallase hombre que hubiese de sanalla.-
Tanto están boca con boca como una misa rezada;
llora el uno, llora el otro, la cama toda se baña.
El agua que de allí sale una azucena regaba,
toda mujer que la bebe luego se hace preñada.
-Que así hice yo, mezquina, por mi ventura mala:
no más que d'ella bebí, luego me hice preñada;
empreñéme de tal suerte que a Dios quiero dar el alma.-
Allí murió don Tristán y su linda enamorada."

Romancero

Feliç 2007!

Aquesta és la recapitulació de llibres que he acabat durant l'any 2006:

El llibre de les il·lusions. Paul Auster
Caperucita en Manhattan. Carmen Martín Gaite
Fouché, el genio tenebroso. Stefan Zweig
Seny i sentiment. Jane Austen
La invenció de la solitud. Paul Auster
La Cartoixa de Parma. Stendhal
El bell estiu. Cesare Pavese.
El Paseo. Robert Walser.
Les germanes Beauvoir. Claudine Monteil.
Norte y Sur. Elizabeth Gaskell
Simplifica tu vida. Elaine St. James
Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Daniel Cassany
Seis Relatos. Gaspar Ruiz. Joseph Conrad
Marca de agua. Joseph Brodsky
Cuentos. El profesor de Ruso. Chéjov
Desgarradura. E.M.Cioran
Natalia Goncharova. Retrato de una pintora. Marina Tsvetàieva
Lais. María de Francia
Novel·la d'escacs. Stefan Zweig
Cuentos. En casa de los amigos. Anton Chéjov
El miedo del portero al penalty. Peter Handke
Los Watson. Jane Austen
Jane Austen. Carol Shields
Michael Kohlaas. Heinrich von Kleist
Veinte días con Julian y conejito. Nathaniel Hawthorne
El viaje de invierno. Georges Perec
Les cendres d'Ángela. Frank McCourt
Viatges con mi tía. Grahaam Greene
Tristán e Iseo. Berol, Tomás de Inglaterra y otros...
La historia de mi máquina de escribir. Paul Auster i Sam Messer

Ficciones. Tlön, Uqbar, Urbis Tertius. Jorge Luís Borges

L'any passat vaig fer els següents propòsits pel 2006:

Propòsits per l'any nou: continuar fruint amb la lectura, anar més a la biblioteca, llegir més en català, llegir El Quijote, llegir més clàssics i actualitzar aquest bloc periòdicament.

Es pot dir que els he complert. Per l'any que ve faig els següents propòsits:

Propòsits per l'any nou: continuar llegint, llegir tot el que pugui de la matèria de Bretanya, acabar El Quijote, llegir més de Paul Auster, llegir més de Frank McCourt, llegir Rayuela, de Julio Cortázar, llegir el Tristam Shandy, d'Sterne, llegir més en català, anar a la biblioteca i no endarrerir-me amb les dates de devolució i continuar fent el bloc.

Bon Any Nou 2007 a tothom!

Sonet 126

"Huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor suave,
olvidar el provecho, amar el daño,
creer que un cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño:
esto es amor: quien lo probó lo sabe."

Lope de vega
Soneto 126

Epíleg

"He reunit contes i versos i ho he fet com exemple per a embellir la història i que agradi als enamorats i hi puguin trobar en molts lloc coses que puguin recordar; que hi trobin consol davant la inconstància, davant la injustícia, davant les penes i davant del dolor y davant totes les trampes de l'amor."

Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. XIX. Muerte de Iseo. Epílogo de Tomás de Inglaterra.

Emoció

Tristán e Iseo. Varis autors. Estic molt emocionada per acabar aquest llibre. Sabia el que passaria, però tot i així les darreres pàgines no he pogut parar, les he devorat. Encara que sempre sap greu acabar un llibre que t'agrada i intentes frenar-ho, però és inevitable. Estic molt contenta d'haver acabat aquest, acabar un llibre és com una fita.

Tres peus al gat

Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. Capítols finals. A Tristán loco, Tristany triga dues nits i un dia a travessar el mar i arribar a la Gran Bretanya.
A Tristán herido, de Tomàs, Kaherdí triga vint dies i vint nits abans d'arribar a l'Illa. Sembla que el gran poeta que és Tomàs s'agafa els dies de navegació que li convenen per la narració, o poster aquí hi ha quelcom que se m'escapa. També és cert que el primer cop van a Tintagel, el castell encantat, i el segon van a Londres i remunten el Tàmesi. No sé si això pot fer la diferència...

La qualitat de la reina Iseo

Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. Capítols finals. Deia que Iseo no sabia fer res apart de ser bonica i de parlar bé. Doncs la mateixa narració ha vingut a corregir-me: Iseo té la qualitat, l'habilitat o el do ( que va aprendre de la seva mare) de curar ferides mortals amb herbes. És un do que no utilitza gairebé mai al llarg de la narració, però el posseeix.

La venjança o la culpa de l'immaculat Tristany

Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. Capítols finals. El narrador sembla estranyar-se de que Iseo de les Blanques Mans vulgui venjar-se de Tristany. Però jo penso que no és gens estrany, això. Tristany es va casar amb ella sense estimar-la i no l'ha tocat, a més, no li ha sabut amagar la seva Iseo. Què s'esperava? Que Iseo de les Blanques Mans estigués contenta i no li fes res que el seu marit, de qui es va casar enamorada, l'hagués enganyada i fos per una altra? Tristany mai s'hauria d'haver casat amb ella sense estimar-la, ningú li va obligar, la va enganyar i la va utilitzar, va ser un gran error a que el va portar l'egoisme del seu dolor i el fet de voler-se venjar de la seva Iseo. Per tant, el que li passi a conseqüència d'això en certa manera s'ho mereix. Jo crec que és perfectament lògic que Iseo de les Blanques Mans vulgui venjar-se, i que no es pot esperar altra cosa. I no perquè sigui una dona i les dones siguem venjatives, o com diu el narrador, perquè no sapiguem temperar el nostre odi, sinó perquè és un ésser humà. Que malparida, però, si em permeteu l'expressió.

Pla de lectura

Estic a punt d'acabar Tristán e Iseo, la traducció dels manuscrits conservats en francès antic. Després llegiré Tristán e Isolda, la traducció dels escrits conservats en alemany antic. No sé si abans o després llegiré El Romanç de Tristany i Isolda, d'un autor francès de començaments del segle passat.
Després continuaré amb la matèria de Bretanya: amb el rei Artús, Merlí i les històries del Graal, incloses les obres de Chrètien de Troyes.
Tinc material de lectura per una bona temporada.

(Algú s'haurà adonat que vaig seguint la col·lecció del llibres Biblioteca Medieval, de Siruela, tot i que també hi ha llibres d'altres editorials, com Quaderns Crema.)

Paraules de Rilke

"Com aconsegueixes, amb qualsevol vestit o màscara, ser de veritat? T'admiro."

Rainer Maria Rilke

Reconciliació

Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. XI. Tristán leproso. En aquesta versió Iseo i Brangiana encara són enemigues, però fan les paus. Crec que encara que s'esforci, Brangiana no pot odiar a Iseo, l'estima massa, i acaba plegant-se als seus desigs i fent el que la reina vol. Finament, Tristany aconsegueix que Brangiana els perdoni, i la cosa acaba com sempre: amb Tristany i Iseo passant la nit junts. Una nova paraula per dir-ho, en la línia de les paraules antigues com refocil·lar: delectar-se.

Tristany boig

"Ben mort està qui viu amb dolor."

"Si ho amaga i no ho diu creu que cap mal li pot succeir. Per revelar i divulgar secrets acostumen a passar molts mals. Les persones pateixen gran contrarietats si revelen els seus pensaments."

"En el gos hi ha gran noblesa i en la dona gran deslleialtat."

Tristán e Iseo. Anònim. Tristán loco (ms d'Oxford)

Tristán s'ha disfressat i va explicant tots els episodis de la història fins que Iseo el reconeix. En aquesta versió, Iseo i Brangiana sembla que mai han deixat de ser amigues.

sinople – verd en heràldica

Frase recordada de sobte

"Quan un home retrocedeix, ho fa de debò. Una dona només retrocedeix per agafar embranzida."

(no sé qui la va dir, algú francès del segle XVIII, diria, però no sé qui)

(dedico aquesta frase a la persona del bloc misogin que l'altre dia em va deixar un comentari; comentari que agraeixo molt, per cert; ara, el bloc no tant)

El futur amic

"Jo no demanava al futur els favors habituals. D'ell volia simplement el donatiu de la cultura i de la bellesa – únics miratges que em fascinaven-. Em calia també pensar en l'estómac, es clar. Els inconvenients d'una vida amb poques bases la tenia cada dia davant meu al mateix col·legi. El doctor Almeida i la dona pertanyien a aquella raça de llunàtics incorregibles, sempre esperant miracles, condemnats a la pobresa i als deutes. Per això havia de trobar una aixada capaç, amb la qual em guanyés les garrofes sense trair el somni que portava al pensament."

"Sens dubte... Mai no oblidaré aquest dos anys...
No mentia. Els devia més del que ells mateixos suposaven. El fet de veure'ls viure una vida insegura, estreta econòmicament, però rica d'amor, de sensibilitat i de cultura, era la resposta que feia molt l'ànima em demanava. Allà havia après per primera vegada que l'existència, buidada de certs valors, poc o res significava. (...) Sense aquella perseverant lliçó de poesia, de música, de somni i de penúria, com hauria pogut jo correspondre al senyal confidencial que la mà invisible del futur em feia?"

La creació del món
Miguel Torga
El tercer dia

Ho he fet: n'he parlat

Ostres! Us recordeu del que deia al primer missatge? Allò de que en la mesura que pogués procuraria no parlar del temps? Un any i 410 missatges després, i parlo del temps… Es ben bé que no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré!

Llegir contra el món

A vegades el món no és com ens agradaria. Hi ha coses que no van bé. Frank McCourt vivia en un món que era un desastre, però tenia temps de buscar paraules al diccionari; tenia temps d'escoltar Shakespeare per la radio. Per més desgraciada i desastrosa que sigui la nostra vida, si tenim un llibre a prop és que encara no hem tocat fons, encara hi ha lloc per l'esperança. Dedico aquest missatge de Nadal a tots aquells que el dia de Nadal han engegat l'ordinador, a tots aquells que han perdut l'esperança de que les coses s'arreglin, a tots aquells que ja no tenen esma per llegir, ni potser, per viure. Encara que això no arreglarà res, ja ho sé. Enceneu una espelma a l'esperit del dia, però compte, no cremeu la casa! Tampoc es bo llegir a la llum de les espelmes; més aviat cal aprofitar les poques hores que encara queden de claror, avui que fa bon dia; la llum natural és la millor per llegir. Però si hi ha llum natural, millor sortir a fer un volt, no? A fer el toc: un planxat, potser. Feu alguna cosa que us faci feliços, i que el sol de Nadal us acompanyi.

També per Nadal

I què més que passar un dia tan especial fent el que més m'agrada? Bon Nadal a tothom!

Retrets i culpes

Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. X. Iseo y Brangén. Brangiana li retreu a Iseo la seva situació, la fugida dels homes. Totes les ofenses passades surten a la llum. Brangiana menteix davant el rei Marc per venjar-se de qui l'ha manipulada (Iseo) i de qui l'ha insultada (el noble que persegueix Iseo), sense deixar de protegir a Tristany, i de pas estreny el cèrcol entorn d'Iseo.
Donant la culpa a Iseo de la covardia de Kaherdí Brangiana potser és una mica dura. Però té altres motius per queixar-se, encara que Iseo no l'ha obligada a ficar-se al llit amb Kaherdí. Brangiana acusa a Iseo de manipular-la. I és cert que Iseo fins llavors ha fet el que ha volgut amb ella, però suposo que ella també hi tenia alguna cosa a dir, en tot això. La principal ofensa és que Iseo la volgués fer matar. Això sí que és imperdonable. Però si ha continuat al seu costat malgrat això (cosa que no entenc de cap manera) ja es podia pensar que la continuaria perjudicant. De totes maneres, l'hora de venjar-se li ha arribat, i Iseo queda al seu càrrec. És prou llesta per no denunciar a Tristany davant del rei – s'adona que l'assumpte de Tristany el rei no el vol acceptar – i desvia la seva atenció cap a un noble que persegueix a Iseo. I la jugada li surt rodona. I el narrador la continua anomenant "noble" Brangiana.

Notes
-------

- Iseo s'adona que el rei Marc l'estima i li perdonarà tot.
- podem sentir el dolor del rei Marc, el que sap i no vol saber.
- ambigüitat: fins i tot amb la veritat en mà, quina de les dues té raó? Quan parlen entre elles, cap menteix, totes dues tenen la seva veritat a favor seu, i en canvi les seves versions són contradictòries.
- em resulta difícil veure a Iseo "dolenta" com la presenta Brangiana, però Brangiana no diu res que no sigui veritat.