El meu cavall

Recordo l'any passat per Sant Jordi: vaig anar a aquella xerrada on hi participava en Martí Gironell. Va fer aquella predicció que es va complir sobre la Catedral del mar. Em fa gràcia perquè aquest any en Martí no ha vist els toros desde la barrera: el seu llibre El pont dels jueus ha entrat en lliça, i si no ha estat el més venut ha estat per una manca de previsió inevitable. Per això m'imagino que aquesta vegada no hi ha hagut cap campanya publicitària al darrera, i que si s'ha venut ha estat espontàniament, perquè a la gent li ha agradat. Em fa gràcia perquè el meu llibreter em diu que en Martí ja feia cinc anys que hi treballava, en aquest llibre, i a la taula rodona de l'any passat no en va dir res. Encara el devia tenir al teler, tot i que ja devia estar força avançat. Em cau bé aquest presentador (a més, és de Besalú) i em sap una mica de greu que per causes alienes al seu llibre aquest no hagi estat el més venut per Sant Jordi. Ja sabeu que per mi que un llibre sigui el més venut per Sant Jordi no significa gran cosa, però sé que és quelcom al que la gent dóna importància, i sé que en Martí n'hi dóna. Per això és una llàstima que el llibre s'esgotés. Es clar que més que lamentar-se, el que s'hauria de fer es veure la part positiva, que es que el va demanar tanta gent que es va exhaurir; no tots ho poden dir, això. Espero que la gent que se'l volia comprar i que no el va trobar ho faci igualment. (Es clar que per alguns això de comprar un llibre sense ser Sant Jordi deu ser com beure àcid sulfúric...) Jo ni l'he comprat ni l'he llegit ni ho penso fer, però l'autor m'és simpàtic (el meu llibreter té flaca per ell) i em consta que ha fet un gran treball de documentació. Això és com aquell qui aposta als cavalls: aquest hagués estat el meu cavall per Sant Jordi. Però suposo que ningú espera que em llegeixi el cavall, no?

Bola de vidre

A les escobertes d'un llibre, un best-seller exposat per la diada, vaig llegir: "un llibre que serà un clàssic". Que serà? Com quedem? És o no és un clàssic? Què volen dir amb això de "serà"? Ara fem futurologia? M'emprenya que juguin amb el terme "clàssic". Un llibre és un clàssic o no ho és. Però dir que "ho serà" em sembla no només una asseveració molt arriscada sinó directament una bestiesa. I més quan allò, molta pinta de clàssic no tenia, precisament...

Escepticisme moderat

Els que em van llegir l'any passat ja saben que pel que fa a Sant Jordi sóc d'un escepticisme moderat: m'agrada la festa, però no puc evitar ser crítica.
L'altre dia discutia (bé, discutir potser és un terme massa fort: canviava impressions) Doncs l'altre dia canviava impressions amb el meu llibreter, i jo li deia què passaria si les parades de llibres estiguessin plenes de llibres de fons, en comptes de llibres mediàtics, si es vendrien igual. Aquest llibres mediàtics són ideals per la gent a qui no agrada llegir, i que només compren un llibre a l'any. Ella em deia que no, que sempre hi hauria la típica parada que tingués els llibres mediàtics i que tothom compraria allà. No ho sé. M'agradaria que, algun any, per variar, hi hagués alguna parada de llibres de fons i no els quatre best-sellers de sempre. Per què ningú no s'arrisca? Es clar que sempre, i amb un matxet, es pot intentar entrar en alguna llibreria...
El meu llibreter també m'ha dit que durant aquesta setmana es venen el 40% dels llibres que es venen durant l'any. El 40%! Gairebé la meitat! I jo penso: tanta gent hi ha que no compra cap llibre durant l'any?
Però és ben bé que em queixo per vici. Per què, què hi ha de més bonic que un munt de gent sortint en massa a comprar llibres un dia a l'any? Feliç Sant Jordi a tothom!

Caducitat

"Per què tothom ve a comprar el mateix dia? El nostre és un producte que no es passa, no és un tortell. Serà igual de bo demà com ho era abans d'ahir. I en canvi, tothom ve avui..."

(El meu llibreter, per Sant Jordi)

Acaparar, posseir

"La possessió d'un llibre es converteix en el substitut de la seva lectura."
Anthony Burgess

Foc de Sant Jordi

Ens vèiem cada dia a la biblioteca. Jo seia al pupitre 27, ell al 56, just davant del meu, tres cadires a l'esquerra. Sempre seiem allà mateix. A partir del primer dia de la primera setmana vaig començar a fixar-me en ell. Absort, llegia. El segon dia de la segona setmana em vaig adonar que sempre llegia el mateix llibre. El tercer dia de la tercera setmana em vaig poder fixar que es tractava d'un llibret molt curt i molt vell. El quart dia de la quarta setmana em vaig adonar que aquell llibre no pertanyia a la biblioteca. El cinquè dia de la cinquena setmana el noi no hi era. Me'n vaig adonar abans de seure. Tot seguit el vaig veure sobre la meva taula: el llibre, aquell llibre tant curt i tant vell que no pertanyia a al biblioteca; al costat del llibre hi havia una rosa vermella de tija verda. Els vaig estrènyer entre les meves mans. El llibre eren els Sonetos, d'en Garcilaso de la Vega.

Pensaments de Sant Jordi

_ Li regalo un llibre?
_ Saps que no et regalarà cap rosa...
_ Li regalo un llibre?
_ Saps que ja té molts llibres...
_ Li regalo un llibre?
_ Saps que no té temps per llegir...

_ Li regalo un llibre?

_ Saps que ell no celebra aquestes coses...
_ Li regalo un llibre?
_ Saps que amb un llibre normal no n'hi hauria prou, que li hauries de comprar alguna cosa realment especial, quelcom que no es ven a les llibreries. Hauria de ser un incunable, com a mínim.
_ Li regalo un llibre?
_ Saps que és impossible que l'encertis...
_ Li regalo un llibre?
_ Saps que ets incapaç de comprar un llibre per algú sense voler-l'ho tu també. Què faràs, comprar-ne dos?
_ Li regalo un llibre?
_ Saps que ni tant sols et farà un petó d'agraïment...
_ Sé que no hi haurà rosa, sé que no hi haurà petó, sé que me'l rebotirà pel cap, el llibre... però... és Sant Jordi... i m'agradaria tant regalar-li un llibre...

Aromes de Sant Jordi

Ho sentiu? Es percep en l'aire, es palpa en l'ambient... el drac-que-compra-llibres-com-si-fos-el-darrer-dia-que-hi-ha-llibres-al-món és a punt de despertar-se...

El més venut

Estava pensant en el llibre més venut aquest Sant Jordi: La Catedral del mar, que no he llegit ni sé de què va. No estic gaire a la moda, oi? El que em crida l'atenció és que, a la xerrada que vaig anar divendres, en Martí Gironell ja ho va dir, que aquest seria el llibre més venut per Sant Jordi. En concret va dir que s'havia estat fent una campanya molt intensa desde feia setmanes perquè ho fos, i que ell desitjava de tot cor que ho fos. Bé doncs, ha tingut raó: ho ha estat. Suposo que ser presentador de telenotícies ho té això, que en un moment determinat saps coses com aquesta. No parlo d'això perquè em vulgui comprar el llibre ni perquè m'interessi especialment pel més venut, sinó que el que em crida l'atenció és que hi pugui haver campanyes destinades a fer d'un llibre el més venut per Sant Jordi. Tan borregos som tots?

Lectors

Aprofitant l'excusa de Sant Jordi, vaig assistir a una xerrada a l'aire lliure organitzada per Televisió de Girona que es titulava Parlem de llibres.
Hi havia en Gerard Quintana, en Martí Peraferrer, en Martí Gironell i l'Anna Maria Geli.
Tots ells son grans lectors, però potser el més entusiasta va ser en Gerard Quintana. És el que va parlar més. Va parlar de quan era petit i Girona es va inundar i va haver d'anar a "salvar llibres" a la llibreria del seu oncle. Això per ell va conferir els llibres d'una aura especial, el fet d'haver de "salvar-los". Va dir que de petit volia ser escriptor i que veia més difícil fer un llibre que fer un disc. Va parlar amb autèntica passió de La vieja sirena, de José Luís Sanpedro, meravellant-se que per 10€ una cosa així pugui estar a l'abast de qualsevol. També va dir que l'havia marcat A la carretera , de Jack Keruac, llibre que a mi no em va agradar gens i que vagi deixar.
El segon que més va parlar va ser en Martí Peraferrer. Va dir que ell no llegeix per entretenir-se, sinó per treure'n el suc, dels llibres, suc que després es pot traduir en un muntatge teatral (és director de teatre). Va dir que llegeix moltes biografies. Va parlar del llibre de Paul Auster Vaig creure que el meu pare era Déu, llibre que segons d'autor és una recopilació d'històries provinents dels oients d'un programa de radio. Segons en Martí, totes les històries són inventades per Auster, perquè totes les històries són del mateix estil i no creu que tot Amèrica inventi en el mateix estil. I ell ha estudiat el llibre a fons, perquè en va fer una obra. També va mencionar un clàssic de la nostra infantesa i que molts recordem amb nostàlgia: El zoo d'en Pitus.
També va parlar bastant en Martí Gironell. Llegeix novel·la històrica, potser perquè les novel·les medievals li recorden el seu poble, Besalú. Va dir que un llibre que l'havia impressionat molt va ser El Rei Lear, de Shakespeare, que es va haver de llegir quan estudiava. Ho va fer cinc cops: dos en català, un en castellà i dos en l'original en anglès antic. També va recomanar molt la poesia de Joan Margarit.
Finalment la que va parlar menys va ser l'Anna Maria Geli. Va dir que sol llegir quan està capficada, i que llegeix molta poesia. Va dir que els llibres que més l'havien impressionat són llibres acadèmics, però no va voler donar cap títol.
La nota de color la va posar un nen de 10 anys d'entre el públic, l'Eduard, que va dir que estava llegint un llibre del Capità Calçotets, cosa que va interessar molt als oradors.

Sant Jordi

Un any després, la festa del llibre. És bonic. Gent aglomerada, els mateixos best-sellers a totes les parades... És bonic.
El fet que es venguin best-sellers fa possible que creixi el negoci i que llibres més minoritaris siguin editats i jo pugui llegir-los. Per tant, per mi, endavant les "atxes". Que sigui Sant Jordi cada primavera.

(Encara m'haig de llegir el best-seller que em vaig comprar l'any passat. Sincerament no crec que el llegeixi a hores d'ara. Ja m'he penedit del meu impuls. Aquest any no en compraré cap.)