Llegeixo Tlön, Uqbar, Orbis Tertius, inclòs dins de Ficciones, de Jorge Luís Borges. Què dir? Ja l'havia llegit altres vegades, però cada cop que el rellegeixo em sorprèn. Com deia el meu llibreter, és ben bé una narració que necessites compartir, és per llegir a algú en veu alta, és per dir "Has vist?" o "Què et sembla això?". I és, evidentment, una narració per quedar-se impressionat, molt impressionat. Com algú, en unes poques ratlles, pot construir tot un món imaginari, un món no fet de persones, sinó de llibres i d'idees, teories i metafísica. Però al final, tot acaba quedant com un joc del llenguatge ( que és el que és la literatura: un joc del llenguatge).
A destacar: com el que era presó es converteix en col·legi (traïció de l'inconscient?) i la paraula lluna en la parla de Tlön: per dir "surgió la luna sobre el río", es diu "hacia arriba detrás duradero-fluir luneció". Borges no deixa de ser un poeta, encara que un poeta una mica complicat.
M'agrada rellegir de tant en tant les seves Ficciones, i submergir-me en aquestes narracions estimulants, que fan venir ganes d'estudiar, d'aprendre, de descobrir coses noves, coses secretes; fan venir ganes de perdre's entre llibres.
