El rival

La creació del món. Miguel Torga. El tercer dia (pàgines 174-176) El seu primer cas com a metge ja amaga tota una història de passions...

Garrinet amb llaç

La creació del món. Miguel Torga. El tercer dia (pàgines 172-174) Extingida l'ajuda que rebia del seu oncle pels estudis, Adolfo ha tornat al poble. Allí s'enfronta amb la desconfiança en la ciència que genera la ignorància, ignorància que mai ha necessitat un metge i que sempre ha deixat que els malalts rebentin sols. El seu pare encarrega una missa d'agraïment. A Adolfo l'incomoda que la seva família l'exhibeixi com un porc al que haguessin estat engreixant. Una vegada més, les paraules de Torga a la medul·la de la sensació.

Proverbi

La creació del món. Miguel Torga. El tercer dia (pàgines 170-172) Adolfo ha acabat la carrera: és metge. Però no se sent prou preparat, i el futur atenent pacients se li apareix incert, aterridor; li fa basarda. Això és curiós: sembla que hauria d'estar radiant d'haver acabat la carrera per fi, d'haver aconseguit la fita; a partir d'ara ja es podrà guanyar les garrofes. Però la vida no es para aquí, dient: "ho he aconseguit, sóc metge..."La vida continua, les pors i les incerteses continuen; ell és així. Té raó aquell proverbi que diu "la fi d'una feina és el començament d'una altra."

On és la mort?

He acabat de llegir els poemes que componen el recull de poemes Una Ola (Una Ona), de John Ashbery. Només em queda per llegir el poema llarg que dóna nom al recull; ho faré així que tingui una estona tranquil·la per dedicar-m'hi.
Els poemes que componen aquest recull són abstractes, amb imatges urbanes i alguna pinzellada de la vida a la granja; s'hi menciona sovint la paraula "colors", però no s'anomena cap color (Ashbery de jove volia ser pintor. Una no pot evitar preguntar-se quina mena de pintor hagués estat); són uns poemes que toquen quelcom a dins, en les profunditats desde les que aquesta lectora llegeix. Les frases són llargues i dibuixen meandres amb el seu significat. Harold Bloom diu que aquest autor és el darrer dels canònics, però no cal que m'ho digui per adonar-me que tots aquests poemes són d'una qualitat excepcional. Poden ser abstractes i sorprendre al començament, però a mesura que els vas llegint i t'acostumes a la seva estructura s'hi veu una lògica inapel·lable. El cas és que a la contraportada diu que és un llibre sobre la mort. Parlen del mateix llibre que jo he llegit? A mi no m'ho ha semblat, sobre la mort. Inculta que dec ser, que no ho he sabut veure. Quan el torni a llegir ja m'hi fixaré, si parla de la mort o no. També diu que és sobre la memòria, i amb això ja hi estic més d'acord. Què és la poesia sinó una destil·lació de la memòria?
A veure aquest Una Ola (Una Ona) que tal serà. Dura setanta pàgines, i promet ser el plat fort. Potser la mort és aquí.

Romanalles

"_No publiquis això! És massa violent... Aquesta púrria et crucificarà...
_ És igual.
Amb aquella sentència a les orelles, vaig anar l'endemà a lliurar l'original a la impremta. Cinquanta o cent exemplars més, segons les romanalles de paper que el cap del taller aconseguís trobar, que es quedarien després amuntegats a la meva habitació o oblidats als prestatges de les llibreries, com els anteriors. El públic els girava l'esquena, els crítics els estovaven, jo mateix en dubtava. Però no sol no podia escriure'ls de cap altra manera, sinó que no podia deixar d'escriure'ls. I tampoc aconseguia guardar-los al calaix, encara que a vegades havia de treure'm el menjar de la boca per pagar l'edició. Feia molt que les mensualitats del Brasil arribaven reticents i disminuïdes – i vaja, que no comptava que duressin tant! El meu Pare, amb el seu seny de cavador, sempre havia protestat contra aquelles despeses absurdes. Li donava la raó, i continuava apareixen a les vitrines en prims opuscles de miserable presentació. No creia en Déu, però creia en la poesia."

La creació del món
El tercer dia
Miguel Torga

Tocar l'entranya

Una Ola (Una Ona) John Ashbery. Sigui el que sigui, en qualsevol lloc on siguis. Aquest poema en prosa és excepcional. Ashbery parla de fer-se gran. No és el que esperàvem. Acabem essent iguals, fent el mateix, que aquells qui van ser grans abans que nosaltres. Ells no han aconseguit que el nostre camí fos més fàcil. Parla d'acceptar-se un mateix.
Aquest poema està fet de frases llargues, que matisen el seu significat a mesura que avancen. (Matisar: m'encanta aquesta paraula) Paraules senzilles per expressar idees profundes. Paraules que toquen alguna cosa del seu interior, i també de l'interior del lector. Ashbery toca alguna cosa a dins.

Vers

"no es la nostra espera el que ens fa dignes d'haver estat aquí sempre, tant sols les arbredes salvatges sobre les que llegeixes, les que probablement mai ningú hagi vist"

Una de les coses més extraordinàries de la vida
Una Ola (Una Ona)
John Ashbery

On són els colors? o Cromatisme espiritual

Una Ola (Una Ona) John Ashbery. M'adono que en els poemes d'Ashbery no hi ha colors. Zagajewski tenia colors. Ashbery és gris. Jo el veig gris. I compte, no estic dient avorrit o poc interessant o depriment. Simplement dic que el seus poemes estan més enllà de l'escala cromàtica, que es mouen en una dimensió abstracte, una dimensió més del cervell i del jo interior que la vista o dels ulls. Almenys tal i com a mi m'arriba, tal i com jo ho percebo.

Tantes vides

Una Ola (Una Ona) John Ashbery. Tantes vides. Fins ara, no havia detectat en aquest llibre cap poema d'amor. Hi havia hagut poemes sobre la seva vida interior (la majoria), sobre la seva afició a la beguda (bé, només un), però cap d'amor. Aquest ho és, i no només és molt bonic, sinó que demostra la seguretat tranquil·la i confiada d'aquell que se sap estimat. Entre moltes imatges urbanes, parla d'un "alfabet de connivencia", que crec que resumeix molt bé el que és el poema i la convivència amb l'èsser estimat. Crec que el poema s'anomena Tantes vides, malgrat que parli d'una sola vida, la seva, perquè la seva relació amb l'altre és totes les vides que viu.

On has estat?

Llegeixo els poemes El cuestionario Proust (El qüestionari Proust) i Tazas con asas rotas (Taces amb les anses trencades), del llibre de poemes Una Ola (Una Ona), de John Ashbery, i m'adono que al poeta li preocupa la relació amb l'entorn humà, el que diguin o pensin els altres. Li preocupa el que emergeix de la seva persona com a resultat d'aquest procés de contacte amb les altres persones. Coses que li han dit altres, que han pensat dels seus poemes, li venen al cap com flaixos. Sap que escriu bé, n'és conscient. Sap que ho tornarà a fer una vegada i una altra. Però la mateixa inquietud que fa bons els seus poemes, la sinceritat amb què ho expressa, és la inquietud que té que la relació amb els altres no encaixi. Sap que fer poemes l'aïlla. Pels altres, és com si hagués estat de viatge, i no formant part del món al que ells pertanyen. No ho comprenen.

La font d'aigua clara

Poemas escogidos (Poemes escollits) Adam Zagajewski (traducció del polonès al castellà d'Elzbieta Bortkiewicz) Finalment els he acabat; finalment he llegit tots els poemes. Són uns poemes amb imatges extretes de la quotidianeitat del poeta. Hi ha flors, hi ha fruits, hi ha silencis. S'hi troben campanes, s'hi troben quadres de Vermeer, s'hi troba la llum de la tarda. Hi ha la ciutat de nit i les nits al poble. Hi ha gatets, hi ha llibres, hi ha teulades. Les estrelles del cel apareixen quan a l'ànima l'ha rentat la pluja. Són alguna cosa més que bonics; són bells, són ordre. Són la vida mentre el cor s'espera per bategar. Són la infinita paciència d'aquell qui teixeix la teranyina, somnia en el que escriu al núvols i creu en les paraules; són la vida d'aquell qui escriu, i també, plàcidament, d'aquell qui llegeix.

Paraules de Zagajewski

"El fet que jo debutès com a poeta amb una poesia airada, política, dirigida contra el sistema a vegades m'irrita: ja fa temps que he deixat de concedir valor a aquest tipus de poemes. He comprés que la poesia està en un altre lloc, més enllà de les immediates lluites partidistes, i fins i tot més enllà de la rebelió –fins i tot la més justificada- contra la tirania"
"Em va fer canviar el sentiment de que hi ha quelcom universal en la poesia, i que dedicar-se només a assumptes molt locals suposa una espècie de castració per un escriptor."
"He arribat a considerar-me un dissident dels dissidents."

Adam Zagajewski
En la belleza ajena

Sol contra el món

La creació del món. Miguel Torga (pàgines 162 a 169) Alfonso ha trobat un amor, Alice, però sembla que no sadolla completament la seva set d'absolut. Així mateix, s'ha barallat amb tothom, no té amics ni companys. Ara que té les necessitats materials resoltes, s'adona que a la vida cal alguna cosa més. L'artista que hi ha en ell no s'adapta. Malgrat tot, està orgullós de la seva manera de ser, sincera, que l'aïlla dels altres. És una persona molt independent. Un fet que aquestes memòries posa de manifest és que per anar per la vida cal una cert grau d'hipocresia, un cert grau de convergir amb els altres, i ell no està disposat a claudicar.

Somniar i llegir

La creació del món. Miguel Torga (pàgines 160-162)

"Vam continuar per la carretera de Beira, vam travessar els carrils i , ja fora de la ciutat, el meu enigmàtic amic es va deturar sota una finestra. Vam esperar una hora, dues, tres, xuclant fum dels cigarrets.
_No aguanto més! _ vaig protestar, amb la roba xopa d'humitat. _ Si no em dius què passa, toco el dos.
_Estic enamorat...
_Magnífic. I ella?
_Viu en aquella habitació. Però ni tan sols sap que jo existeixo...
Vaig anar-me'n, indignat, insultant-lo. Volia, en mi i en els altres, sentiments vius, de carn i ossos. No perdonava imbecil·litats com les del meu encís en altre temps per Gabriela. Quan per atzar la veia m'enrojolava avergonyit. Havia estat embadalit contemplant un maniquí. Havia estimat un mite, en comptes d'una dona."

És curiós, jo tinc un tarannà molt diferent d'aquest de Torga: jo sóc una somniadora. Sóc com aquest amic al que ell menysprea. La meva vida és plena de fantasmes i d'alegries, de buits i d'il·lusions, però són això: fantasmes, alegries, buits i il·lusions... impalpables. Tot molt diferent de les realitats a les que ell està adscrit. I en canvi, m'agrada llegir-lo; les seves realitats poden ser perfectament un somni meu. I a ell també li costa trobar amics.

Segrest

Miguel Torga. La creació del món. El tercer dia. He trobat el fragment:

"L'any 1937 apareix el primer volum de La creació del món i l'any següent el segon. El 1939, el tercer volum, dedicat a la guerra espanyola, és segrestat i l'autor, opositor al règim, és empresonat durant uns mesos."

(extret de la sobrecoberta del llibre)

Compromís

La creació del món. Miguel Torga. El tercer dia. (Pàgines 159-160) No sé on vaig llegir que aquest llibre tercer havia estat segrestat per la dictadura portuguesa del moment. Pel llegit fins ara no ho entenia. Però, després de llegit aquest fragment, comprenc perfectament que la dictadura veies l'obra de Torga com una amenaça. Suposo que no s'aturarà aquí, que hi haurà més fragments explicant l'oposició al règim. Però per aquest sol ja s'entén el segrest.
Ara entenc una mica allò que parlava de que el lector es mereixia la veritat. Ell s'ha compromès amb la veritat, i per això fa el que fa i escriu el que escriu. No es limita als "angelets volant", posa la seva escriptura la servei del que ell creu que és just, és un escriptor compromès.

Personalment, penso que massa vegades es confon una bona causa amb la bona literatura, i que es donen premis a escriptors només perquè estan compromesos, cosa molt lloable, però que es confon amb al qualitat de la seva obra. No és el cas de Torga: la seva obra és excel·lent, estava compromès i no li van donar "el premi". Té les idees correctes: hi ha una dictadura, i ell hi està en contra; és valent. Però això ja és una cosa a part, no hauria de tenir res a veure amb la valoració de la seva obra, encara que potser sí de la seva persona. El que passa és que la majoria de vegades vida i obra són indestriables, i això confon. Però la posteritat no es confon.

Un altre

La creació del món. Miguel Torga. El tercer dia. Pàgines 156 - 159. Aquest Adolfo també està protegit per un àngel, perquè mira que presentar-se a la jura de bandera vestit de paisà i sortir-se'n...

Marcar el caqui

"Ara sabia de ciència certa que mai no em sentiria un ciutadà lliure dins un uniforme, quadrat davant de ningú."

La creació del món. Miguel Torga. El tercer dia.

Un mestre

La creació del món. Miguel Torga. El tercer dia. Pàgines 148-156. Crec que les paraules de Miguel Torga em poden ajudar en el meu camí de ser escriptora... I, encara que no m'ajudessin, m'agraden molt. Aquest escriptor és un gran descobriment.

En aquest fragment, Torga explica com madura com a escriptor contraposant-ho a la seva relació amb un amic seu, que vol que escrigui d'una determinada manera amb la que ell no combrega. Convertir-se en escriptor no és un procés que faci ell sol. Ens transformem en relació amb els altres.

Escriure

"Vaig publicar el meu primer llibre de versos. (...) Era una pèssima estrena, que tenia, tanmateix, dos mèrits: el del compromís i el de l'objectivació. Bé o malament, havia entrat en lliça; estampada, la mediocritat es veia més clarament."

"El que fins aleshores havia estat un desfogament íntim i gratuït, va passar a ser una cosa pública. Necessitava, doncs, ser lleial envers qui em llegia, correspondre a la seva confiança. No deixar la veritat sepultada al tinter, ni la sinceritat disfressada en la penombra dels mots. Però com podria ell comprendre aquestes exigències de l'esperit?"

Miguel Torga
La creació del món
El tercer dia