700

Celebro els 700 missatges del bloc. Com que fa molt poc vaig celebrar els 600, no m'estendré. Només dir que encara estic llegint els mateixos llibres, no n'he acabat cap, i encara n'hi he afegit algun altre. (Algun dels llibres no l'he obert desde abans del missatge 600 – sic) Durant aquest temps he fullejat dos manuals de redacció i d'ortografia (que són de la biblioteca) perquè mai se sap on pot ser el secret de l'assumpte (l'assumpte és l'escriptura) Les Lecciones de literatura universal no les comento, però són interesantíssimes. Són massa llibres, en sóc conscient. Hauria de llegir-ne menys, i dedicar més temps a cada llibre, concentrant-m'hi de debò. Però què voleu, a mi m'agrada picotejar... En fi, aviam si n'acabo algun i es redueix la massa susceptible de ser llegida. A més, ja en tinc més d'un d'ullat que tinc moltes ganes de començar...

Escrit al núvols 100 vegades

Estic de celebració. Ja sabeu que jo ho celebro tot. La vèrtebra escrit als núvols celebra els 100 missatges. És la primera vèrtebra que m'arriba als 100 missatges. Estic molt refeta. Aquesta vèrtebra és una mica un calaix de sastre on poso tots els missatges inclassificables que no parlen de cap llibre en concret, sinó dels llibres i la lectura en general. També, els meus pensaments i reflexions més personals. El nom el vaig treure d'un bloc que tinc enllaçat, però les paraules que van inspirar el nom han desaparegut. Hi ha gent que considera que ha d'esborrar el que ha escrit, encara que sigui interessant. O potser precisament perquè ho és. Ho respecto, es clar. I no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré.

Bateig

Necessito un nom per una nova vèrtebra dedicada a Txèjov. Una vegada algú va dir que en els meus comentaris de Txèjov pretenia que aquella era la meva primera lectura, però que en realitat això no era així. Bé, ho era, era la meva primera lectura ( a molt estirar la segona); sempre dono la impressió d'haver llegit més del que he llegit en realitat, em temo. No l'he pogut llegir gaire, a Txèjov, i vaig començar fa poc. Però el que n'he llegit... Bé, és de primera. Una vegada vaig veure representada una obra seva, en una pel·lícula. Ostres. Per lectures que en faci no crec que mai em decebi. S'olora, això. Però el cas és que n'he llegit massa poc com per poder escollir entre gaires noms per la meva vèrtebra. I aquí és on la intuïció, mai prou ponderada, ha de jugar el seu paper. Per mi Txèjov és un príncep, un príncep de l'escriptura. Però, i el complement? Se m'acut una cosa: Piero Brunello diu que per escriure un reportatge periodístic només es necessiten unes sabates còmodes i un quadern d'apunts. No sé si això té a veure amb Txèjov, però segur que per anar a Sibèria es va posar unes sabates còmodes. I és ben cert que els seus escrits són com posar-se unes sabates bones. No sempre còmodes, no sempre complaents, però que s'ajusten com un guant a la mida de l'ànima que retraten. Poden no ser còmodes pel lector, però als personatges se'ls ajusten. És evident que ell escriu com aquell qui es posa unes sabates còmodes. L'escriptura són les seves sabates còmodes per la vida. El príncep de les sabates còmodes? Espero que ningú es pensi que és irrespectuós...

"Els millor escriptors retraten la vida com és, però de tal manera que el lector sent com hauria de ser: això és el que ens captiva."

Anton Txèjov

Una nova vèrtebra

Sé que no són dies per estar publicant el bloc. Són dies de vacances, per agafar un bitllet i perdre's pel desert, per la selva, pel mar. Però jo m'estic a casa, i el desert, la seva i el mar els exploro desde la meva butaca de llegir, com faig sempre. Hi ha més aventura que obrir un nou llibre? No trobeu que Setmana Santa és època de música clàssica? He decidit eliminar les etiquetes clàssics perquè em semblaven pretensioses. Ara és més difícil intuir qui s'amaga darrera cada etiqueta, però us convido a arriscar-vos a comprovar-ho. Vèrtebres, etiquetes, categories... són la meva gran joguina aquest segon any de fer el bloc. I pensar que trobava que eren inútils! M'hi he ben deixat atrapar. He creat una nova vèrtebra: l'habitant dels arbres, dedicada a Italo Calvino. El nom de la categoria ve perquè Calvino va dir, arran de la publicació de El baró rampant, que era una metàfora de l'artista que de vegades se'n va a viure als arbres per relacionar-se millor amb el món. Italo Calvino és un dels escriptors que més m'estimo d'entre tots els que he llegit mai. És una qüestió d'empatia. Té a veure amb la seva entrega total en tot el que escriu; dóna vida a cada escrit seu amb tot el que és, amb tot el que té a dins. No és l'únic escriptor o escriptora que escriu així, evidentment: tots els bons hi escriuen. Però tinc per ell uns sentiments que van més enllà de la raó, que atenyen el cor, i que, com l'amor, no es poden explicar. Tot i que llegint-lo es poden comprendre fàcilment.

Març

Aquest mes de març he batut el meu propi record de missatges publicats al bloc en un mes. I això malgrat que he passat dos dies en blanc. Suposo que és inevitable, ja que em llanço a fer el bloc com aquell qui beu per oblidar; em llanço a llegir com aquell qui esnifa coca; em llanço a comprar llibres com aquell qui compra cavall. Amb aquest vicis, és inevitable que el bloc no faci res més que créixer i créixer. I no escric per ningú, només per mi mateixa. Fins i tot he prescindit del comptador (de moment). Llanço aquestes ampolletes amb missatge a l'infinit, testimonis d'un naufragi del que només han quedat els llibres i l'afany de construir una cabana entre els seves pàgines. Però, ni el naufragi m'ofegarà, ni els llibres ho són tot. Mentre continuï tenint tant temps lliure, condició no indispensable si es vol, però molt necessària, continuaré connectant llumetes dins el meu cap i ressenyant-ho aquí; continuaré cuidant aquest bessons plàcids que m'han nascut sense estar casada. Si tan sols hi hagués una sola persona que em llegís (sí, tu, que mai m'has deixat cap missatge i que m'observes una mica distant), ja em donaria per satisfeta.

Missatge número 600

Sense adonar-me'n, he arribat al missatge número 600 del bloc. És hora de fer una mica de recapitulació. Ara tinc començats: Tristán e Isolda, de Gottfried von Strassburg; El Quijote, de Cervantes; Memorias de Ultratumba, de Chateaubriand; La creació del món, de Miguel Torga i Una Ola, de John Ashbery. També estic rellegint Ferragus, d'Honoré de Balzac, i estic absorta llegint un tercet d'obres sobre l'art d'escriure de les que ja parlaré més endavant. També estic llegint amb intermitències unes Lecciones de Literatura Universal, de les que no parlo perquè de moment tracten de llibres que no he llegit, i per tant no puc opinar, però n'estic traient moltes idees per a futures lectures.
Doncs res, felicitar-me a mi mateixa i als lectors i lectores del bloc pel missatge número 600, per molts anys i que duri!

Missatge número 500

Desde fa un o dos missatges, he arribat al missatge número cinc-cents del bloc. Al mateix temps, estic a punt d'arribar a les mil visualitzacions del perfil. Em fa una mica de vergonya haver dit que mig plegava i no haver-ho fet. Ja sé que això és fer perdre el temps a la gent, però en fi, quan ho vaig dir m'ho creia sincerament. M'hauria de conèixer més a mi mateixa? Hauria de saber que l'escriptura podria més que els obstacles i que trobaria la manera? (De fet, no és que hagi trobat la manera, sinó que la manera m'ha trobat a mi) Nosquete ipsum, diuen en llatí, "coneix-te a tu mateix" i això és una cosa que potser sempre m'ha faltat: ser més realista respecte al que puc fer i el que no. Hauria d'haver sabut que no em podria passar més de quatre dies sense escriure, que això em faria patir. I és un bloc, vull dir que no hi guanyo res material (espiritual sí). Si fos una feina ben segur que les coses serien diferents. Es clar que si la meva feina fos el bloc, segur que em tornaria addicta al treball!
Continuo fent el bloc, però la darrera setmana no he llegit gaire. Coses serioses, vull dir. De vegades ja passa. De vegades també necessito prendre'm el meu temps per tenir perspectiva, per assumir el que vaig llegint. Es tracta de que passi prou temps per tornar a voler, per despertar el desig. Hi ha un vers de Cesare Pavese que em ve al cap ara i que diu: "i a la nit podrem retrobar-nos, volent." Això és una mica el que m'està passant amb els llibres que llegeixo ara.
Ara estic llegint: Tristán e Isolda, Eilhart von Oberg; El Quijote, de Cervantes; Memorias de Ultratumba, de Chateaubriand; La creació del món, de Miguel Torga; La princesa que creia en els contes de fades, de Marcia Grad; Una Ola, de John Ashbery; i Poemas escogidos, d'Adam Zagajewski. I m'adono que alguns fa molt i molt que els estic llegint.

Em feia molta il·lusió celebrar el missatge número cinc-cents, i ha arribat i de poc em passa de llarg. Ho celebraré tornat al meu ritme de lectures habitual, si pot ser.

Duplicació

Aquests darrers dos mesos, el bloc ha duplicat la seva extensió. Això ha sigut per culpa del Tristán e Iseo; sembla mentida com m'ha arribat a interessar aquesta història...

Feliç 2007!

Aquesta és la recapitulació de llibres que he acabat durant l'any 2006:

El llibre de les il·lusions. Paul Auster
Caperucita en Manhattan. Carmen Martín Gaite
Fouché, el genio tenebroso. Stefan Zweig
Seny i sentiment. Jane Austen
La invenció de la solitud. Paul Auster
La Cartoixa de Parma. Stendhal
El bell estiu. Cesare Pavese.
El Paseo. Robert Walser.
Les germanes Beauvoir. Claudine Monteil.
Norte y Sur. Elizabeth Gaskell
Simplifica tu vida. Elaine St. James
Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Daniel Cassany
Seis Relatos. Gaspar Ruiz. Joseph Conrad
Marca de agua. Joseph Brodsky
Cuentos. El profesor de Ruso. Chéjov
Desgarradura. E.M.Cioran
Natalia Goncharova. Retrato de una pintora. Marina Tsvetàieva
Lais. María de Francia
Novel·la d'escacs. Stefan Zweig
Cuentos. En casa de los amigos. Anton Chéjov
El miedo del portero al penalty. Peter Handke
Los Watson. Jane Austen
Jane Austen. Carol Shields
Michael Kohlaas. Heinrich von Kleist
Veinte días con Julian y conejito. Nathaniel Hawthorne
El viaje de invierno. Georges Perec
Les cendres d'Ángela. Frank McCourt
Viatges con mi tía. Grahaam Greene
Tristán e Iseo. Berol, Tomás de Inglaterra y otros...
La historia de mi máquina de escribir. Paul Auster i Sam Messer

Ficciones. Tlön, Uqbar, Urbis Tertius. Jorge Luís Borges

L'any passat vaig fer els següents propòsits pel 2006:

Propòsits per l'any nou: continuar fruint amb la lectura, anar més a la biblioteca, llegir més en català, llegir El Quijote, llegir més clàssics i actualitzar aquest bloc periòdicament.

Es pot dir que els he complert. Per l'any que ve faig els següents propòsits:

Propòsits per l'any nou: continuar llegint, llegir tot el que pugui de la matèria de Bretanya, acabar El Quijote, llegir més de Paul Auster, llegir més de Frank McCourt, llegir Rayuela, de Julio Cortázar, llegir el Tristam Shandy, d'Sterne, llegir més en català, anar a la biblioteca i no endarrerir-me amb les dates de devolució i continuar fent el bloc.

Bon Any Nou 2007 a tothom!

Pla de lectura

Estic a punt d'acabar Tristán e Iseo, la traducció dels manuscrits conservats en francès antic. Després llegiré Tristán e Isolda, la traducció dels escrits conservats en alemany antic. No sé si abans o després llegiré El Romanç de Tristany i Isolda, d'un autor francès de començaments del segle passat.
Després continuaré amb la matèria de Bretanya: amb el rei Artús, Merlí i les històries del Graal, incloses les obres de Chrètien de Troyes.
Tinc material de lectura per una bona temporada.

(Algú s'haurà adonat que vaig seguint la col·lecció del llibres Biblioteca Medieval, de Siruela, tot i que també hi ha llibres d'altres editorials, com Quaderns Crema.)

Missatge número 400

Avui celebro el missatge número 400. Està bé: un any, 400 missatges. És hora de fer recapitulació del que estic llegint. Llegeixo Tristán e Iseo, varis autors. M'està agradant molt. Llegeixo El Quijote, de Cervantes. Llegeixo La creació del món, de Miguel Torga. Llegeixo Memorias de Ultratumba, de Chateaubriand. Llegeixo La princesa que creia en contes de fades, de Marcia Grad. També tinc a mig llegir Poemas Escogidos, d'Adam Zagajewski i Una Ola, de John Ashbery.

Bloc d'una lectora: primer aniversari

Un!

Un bri de recapitulació

Tristany i Isolda m'apassiona, estic en aquell punt que em comença a saber greu deixar-lo. En canvi El Quijote... m'agrada com està escrit, està molt bé, però encara no ha "explotat". Suposo que més endavant m'agradarà més. El meu llibreter em van dir que totes les històries que s'hi explicaven s'ajuntaven al final. Estic impacient per veure-ho.

Celebrant el missatge número 300

Celebro el missatge número 300 del bloc. Es hora de recapitular una mica. L'aspiració principal d'aquest bloc és expressar-me, no sortir en llistes de popularitat o rebre molts comentaris, tot que ambdues coses m'agradarien, si es produïssin. Avui, 8 de Novembre de 2006, estic llegint quatre llibres, per ordre d'antiguitat: Memorias de Ultratumba, de Chateaubriand; La creació del món, de Miguel Torga; El Quijote, de Cervantes i Tristán e Iseo, de Tomàs d'Anglaterra, Berol, Maria de França i altres. No descarto començar-ne algun altre, algun de lleuger, perquè m'adono que aquestes lectures són molt complexes. M'aniria bé tenir-ne algun d'autoajuda per entretenir-me, del tipus Construya la casita del perro en tres días, però no puc anar a la biblioteca i a casa no en tinc. Assalto una altra biblioteca? Més endavant, potser. I res, 300 missatges, i continuem al peu del canó. Que duri!

Missatge número 200: Visca!

Fa exactament vuit mesos i set dies que faig el bloc. 247 dies, més o menys. Fa dos missatges vaig arribar al missatge número 200. He dubtat abans de celebrar-ho. Vaig celebrar el 100, però el 200, cal? De totes maneres al final he decidit fer-ho. Mai se sap quan durarà això, i tot el que sigui celebrar alguna cosa és cosa bona. Després de 203 missatges pel bloc, ja hi començo a tenir una mica més la mà trencada. Al principi tenia por de no saber què dir; al final he comprovat que sempre se m'acut alguna cosa. Continuo sense tenir la certesa de la quantitat de gent que em llegeix. Al principi, quan sabia que no em llegia ningú, jo escrivia igual, i era perfectament feliç. Ara sé que hi ha algú que em llegeix, no molta gent, però algú, i això em posa una mica nerviosa. És com si m'estiguessin observant. No és que preferís que no em llegís ningú (al cap i a la fi faig el bloc), però bé, quan sabia que no em llegia ningú estava molt més tranquil·la. No es que no m'agradi tenir lectors, al contrari, m'afalaga. Però és un pes. No sé què em va passar pel cap quan vaig decidir fer públiques les meves impressions de lectura... I no és pas que escrigui res especial. I pel que he comprovat llegit altres blocs, sóc perfectament conscient que el meu bloc resulta fins i tot un pèl avorrit. De vegades la vanitat perquè els altres vegin el que em escrit ens fa perdre la intimitat amb que ho escriuríem si no hi hagués ningú llegint. Però ara que ja ho tinc endegat, i una mena d'amor propi no em permet de deixar-ho córrer... de moment. No es tracta d'anar deixant coses a mitges. I tinc molts llibres a mig llegir. Recapitulant es pot dir que estic llegint: Memorias de Ultratumba, de Chateaubriand (ara faig una pausa entre la primera part i la segona); Lais, de Maria de França (em queda poc per acabar-lo); La creació del món, de Miguel Torga (estic molt al començament), Norte y Sur, d'Elisabeth Gaskell (estic al tercer terç); Els homes són de Mart i les dones són de Venus, de John Gray (el llegeixo per donar un toc menys seriós al bloc, no se si ho aconsegueixo; vaig pel segon capítol); Una Ola, de John Ashbery (és poesia, per tant no el llegeixo de manera continuada); Poemas Escogidos, d'Adam Zagajewski (també poesia, el mateix). I en tinc molts per començar, dels quals millor no cito títols, ja s'anirà veient. M'adono que són molts llibres, potser massa. Em pregunto què deurà pensar algú que vegi que llegeixo tot això. El meu llibreter l'altre dia en deia: "De vegades sento gent per la radio que parla de que està llegint un llibre. Una vegada un va dir que en llegia dos al mateix temps. Però mai he sentit ningú que digués que en llegia de cop tants com en llegeixes tu." En canvi jo sé que hi ha gent que ho fa. Tan estrany és? Potser sí. Què significa? Una ment massa dispersa, potser? Incapaç de concentrar-se en una sola cosa? El cas és que a mi m'agrada més llegir així, fent petits tastets d'aquí i d'allà. Com que és una cosa que faig per mi mateixa, tampoc no em sento obligada a donar masses explicacions. No és que sigui premeditat, simplement amb el temps ha esdevingut així. No ho feia pas quan era adolescent! Llavors agafava un llibre i no el deixava fins que no l'havia llegit del començament fins al final. Ah... quins temps aquells... Mai no he tornat a llegir amb aquella intensitat, i això que ara llegeixo llibres molt millors. Bé, fins aquí les reflexions generades pel missatge número 200. (Si us heu empassat els 200 missatges, us mereixeu una felicitació: Felicitats!)

Missatge número 100

Ja fa quatre missatges que vaig arribar al missatge número cent. Visca! No volia deixar passar l'ocasió sense celebrar-ho. Sé que cent missatges de fet no és res en comparació a altres blocs que he vist, però jo n'estic molt contenta. No és tant el fet de celebrar el missatge número cent com el fet de poder continuar escribint. Com diu Cioran, no escrivim tant perquè tinguem quelcom a dir com perquè tinguem ganes de dir alguna cosa. Jo tinc moltes ganes de xerrar sobre els llibres que llegeixo. Llançant les meves paraules a l'infinit em realitzo una mica. De vegades no hi ha temps o no hi ha res a dir o estic escribint una altra cosa. Però sempre acabo tornant al lloc del crim. Escriure el bloc m'agrada molt. Que duri!

Feliç 2006!

Bon Any Nou per tothom!

El 2005 ha estat un bon any. He descobert a Paul Auster. He descobert a Chateaubriand. He llegit alguna cosa de Goethe. He continuat rellegint a la Jane Austen. He descobert a la Simone de Beauvoir. He continuat llegit Italo Calvino, Stefan Zweig i Stendhal. He fet un tastet de Proust. En definitiva, un bon any, i espero que el 2006 sigui encara millor. De moment, vaig prometre que em llegiria "El Quijote" i ja tinc el meu exemplar. O sigui que la cosa promet.

Propòsits per l'any nou: continuar disfrutant amb la lectura, anar més a la biblioteca, llegir més en català, llegir més clàssics i actualitzar aquest bloc periòdicament.

Bon Any!

Bon Nadal

Escric aquest missatge per desitjar Bon Nadal a tothom, i que el Tió us cagui força regals, a poder ser llibres. Tal i com diu el meu llibreter, "qui té un llibre té un amic".
¿I qué estic llegint per Nadal? Doncs "Caperucita en Manhattan", de la Carmen Martín Gaite, un deliciós conte molt adecuat per aquestes festes nadalenques. Ara acaba d'aparèixer Miss Lunatic i no cal dir que la trobo meravellosa.
Si voleu quelcom més nadalenc, us recomano "Cançó de Nadal", de Charles Dickens, un clàssic d'aquestes festes,i que es pot trobar en català.
Bon Nadal!