La venjança o la culpa de l'immaculat Tristany

Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. Capítols finals. El narrador sembla estranyar-se de que Iseo de les Blanques Mans vulgui venjar-se de Tristany. Però jo penso que no és gens estrany, això. Tristany es va casar amb ella sense estimar-la i no l'ha tocat, a més, no li ha sabut amagar la seva Iseo. Què s'esperava? Que Iseo de les Blanques Mans estigués contenta i no li fes res que el seu marit, de qui es va casar enamorada, l'hagués enganyada i fos per una altra? Tristany mai s'hauria d'haver casat amb ella sense estimar-la, ningú li va obligar, la va enganyar i la va utilitzar, va ser un gran error a que el va portar l'egoisme del seu dolor i el fet de voler-se venjar de la seva Iseo. Per tant, el que li passi a conseqüència d'això en certa manera s'ho mereix. Jo crec que és perfectament lògic que Iseo de les Blanques Mans vulgui venjar-se, i que no es pot esperar altra cosa. I no perquè sigui una dona i les dones siguem venjatives, o com diu el narrador, perquè no sapiguem temperar el nostre odi, sinó perquè és un ésser humà. Que malparida, però, si em permeteu l'expressió.