Fi de trajecte

Viajes con mi tía. Graham Greene. L'he acabat, llegint tota la segona part d'una tirada. Bueno, sembla que ara en Henry es diverteix. Hi ha poc a dir: no m'ha acabat d'agradar; el final no casa amb la meva idea del que és diversió. Però al final, els llocs són les persones. En Henry, lent a comprendre, al final compren. Només he subratllat una frase:

"A vegades penso que la nostra vida està més formada per els llibres que llegim, que per la gent que coneixem: als llibres aprenen, de segona mà, què son l'amor i el dolor."

Per molt que aquesta frase sigui del Graham Greene, crec que està equivocada. Els llibres son fantàstics, però són llibres. L'amor i el dolor s'aprenen de les persones. Fins i tot aplicada a en Henry, aquesta frase és falsa. Però que ell cregui que és veritat ja diu molt d'ell com a personatge. I ni tant sols era un gran lector (vull dir que només va llegir els llibres que va heretar del seu pare). Jo sóc una gran lectora (modèstia apart), i puc dir que per mi aquesta frase no és veritat. M'ho va dir el meu llibreter fa poc això: el que compta al final és la veritat de cadascú. O que hi ha tantes veritats com persones.

Evolució

"Durant tota la meva vida havia ofert una completa lleialtat a un sol establiment: el banc. Però la meva lleialtat estava dipositada ara en una persona. La lleialtat cap a una persona suposa inevitablement la lleialtat cap a totes les imperfeccions del ser humà, fins i tot cap a les seves mentides i immoralitats, aspectes del que la meva tia no estava totalment exempta. Em preguntava si alguna vegada hauria estat capaç de falsificar un xec o de robar un banc, i davant aquest pensament vaig somriure amb la mateixa tendresa que en el passat m'hauria suscitat una excentricitat sense importància."

Viajes con mi tía
Graham Greene
Capítol 20, Fi de la Primera Part

Veiem com el protagonista canvia, evoluciona: es fa més tolerant. I no només perquè s'hagi fumat un porro. Ha descobert que no tot s'acaba en l'acolorida monotonia de cuidar les dàlies, que hi ha persones, també. Coses per ell abans impensables són ara del més normal. Ha ampliat les seves mires. O potser és que aquesta amplitud de mires sempre havia estat allí, però no havia tingut ocasió d'usar-la. En tot cas, ha estat la tia Augusta qui l'ha fet sortir a la superfície.

El món es un mocador

Viajes con mi tía. Graham Greene. Capítol 14. Em té ben atrapada aquest llibre: vull saber què passarà. Com tots els de Graham Greene que he llegit (de fet, només n'havia llegit un complet: L'americà tranquil, que em va agradar molt, i vaig deixar El factor humà, perquè el llegia en anglès i era massa complicat). Doncs com tots els de Graham Greene té molta intriga. L'estructura és molt senzilla, hi ha uns personatges principals (Henry i Augusta) i al seu voltant pul·lulen uns secundaris (Tooley i Woordsworth, de moment, no sé si en sortiran més). Com sol passar a les novel·les, el món és un mocador, i van a París, i a París els està esperant un personatge que havia desaparegut. I se'l troben dues vegades. Llavors coneixen una noia el tren i també el coneix. El món és un mocador. És clar que a la realitat també passen aquestes casualitats, i en una novel·la, suposo que han de passar, sinó la cosa no tindria ni suc ni bruc. Ara ja sabem més de la tia Augusta, i ni en Henry pot pretendre que no ho entén. Diuen que la gent amb qui parlés als viatges és el millor del viatge. De moment, en Henry ja ha tingut la seva bona dosi de conversa. Però em sembla que aquesta aventura que ha iniciat amb la tia Augusta anirà més enllà de la conversa... vull dir que els passaran coses perilloses. Em sembla que a aquesta dona li agrada ficar-se en embolics. Suposo que per això és tant divertit, el llibre. La sola narració del passat de la tia Augusta... Si fos una tia que fes ganxet i anés a missa no donaria per un llibre, no? Però, és en realitat la seva tia, o és la seva vertadera mare? Fa capítols que m'ho pregunto...

Continuant

"No li sembla que la ironia és un tret literari molt valuós, com la passió?"

Graham Greene
Viajes con mi tía
Capítol 12

Comencem a imaginar coses sobre la tia Augusta, coses que sembla que en Henry encara no compren. Sembla que en Henry donarà un tomb per la cara perillosa de la vida, però que ell fins ara no ho sap. De moment ja s'ha fumat un porro, ell!

Més frases

"Potser sigui la llibertat de paraula i de conducta el que envegen els fracassats, i no els diners o el poder."

"Si et quedes en un sol lloc, el dia de festa passa com un llamp. Però si vas a tres llocs, sembla durar com a mínim tres cops més."

"Mai he plantejat res il·legal en tota la meva vida _ va dir la tia Augusta_ ¿Com podria planejar res d'aquest tipus si mai he llegit cap de les lleis ni tinc la menor idea del que són?"

Viajes con mi tía

Graham Greene

Algunes frases

"Massa llibres escrits per massa persones t'acaben confonen."

"Però el banc m'havia ensenyat a anar amb compte amb els capricis. Els capricis acostumen a acabar en bancarrota."

"Aquesta no era la vida tranquil·la que havia conegut al banc, on podia jutjar el caràcter d'un client pel seu crèdit i els seus deutes. Mentre la música fluïa del Pier i la fosforescència rodava a la platja, tenia una sensació de por i alhora d'alegria."

Graham Greene
Viajes con mi tía

Fulles de te

Viajes con mi tía. Graham Greene. Capítol 5. Primer viatge del protagonista amb la tia Augusta. Només van fins a la costa, però les coses resulten molt diferents a com en Henry havia planificat. I és que la tia Augusta aporta un ampli bagatge de coneixences interessants que ha fet al llarg de la seva vida.
(Veig una mica com estan estructurats els capítols: sempre hi surten en Henry i l'Augusta, i com a complement, surt un altre personatge, secundari, del que ja no es parla més i del que descobrim la seva relació amb els protagonistes. Aquest personatge obre una subtrama que de moment no queda resolta. Com a mínim així ha estat fins ara.)

Dàlies

Viajes con mi tía. Graham Greene. Capítol 4. Les dàlies no són pas aquelles flors que es posen sobre les caixes de morts? O són els crisantems? La història comença a complicar-se...

Viatges amb la meva tia

El nostre protagonista és un empleat de banca retirat que cultiva dàlies. En el funeral de la seva mare coneix a la seva tia Augusta, que té vint anys més que ell. Ella li diu que la mare que acaba d'enterrar era en realitat la seva madrastra... Així comença Viatges amb la meva tia, de Graham Greene. La combinació de protagonista seriós i avorrit i de tia excèntrica i cosmopolita pot ser explosiva.