"Jo no demanava al futur els favors habituals. D'ell volia simplement el donatiu de la cultura i de la bellesa – únics miratges que em fascinaven-. Em calia també pensar en l'estómac, es clar. Els inconvenients d'una vida amb poques bases la tenia cada dia davant meu al mateix col·legi. El doctor Almeida i la dona pertanyien a aquella raça de llunàtics incorregibles, sempre esperant miracles, condemnats a la pobresa i als deutes. Per això havia de trobar una aixada capaç, amb la qual em guanyés les garrofes sense trair el somni que portava al pensament."
"Sens dubte... Mai no oblidaré aquest dos anys...
No mentia. Els devia més del que ells mateixos suposaven. El fet de veure'ls viure una vida insegura, estreta econòmicament, però rica d'amor, de sensibilitat i de cultura, era la resposta que feia molt l'ànima em demanava. Allà havia après per primera vegada que l'existència, buidada de certs valors, poc o res significava. (...) Sense aquella perseverant lliçó de poesia, de música, de somni i de penúria, com hauria pogut jo correspondre al senyal confidencial que la mà invisible del futur em feia?"
La creació del món
Miguel Torga
El tercer dia
No comments:
Post a Comment