Paraules sabies

"El rei es va interessar per saber si estava escrivint alguna cosa. Va contestar que no, doncs havia explicat al món pràcticament tot el que sabia, i es veia necessitat de llegir més per adquirir nous coneixements."
Samuel Johnson
(a la biografia de James Boswell)

Paraules del Brujo

"El teatre segueix essent un reducte on la gent pot trobar-se amb l'aspecte sagrat de l'existència sense necessitat de passar pel confessionari o la confessionalitat de qualsevol religió. És un espai secularitzat, però en ell l'ésser humà pot trobar-se amb els misteris. Es diu que ara es busquen emocions fortes, però en realitat són emocions tosques: la litrona, el "bacalao", el futbol com una excusa per barallar-se... (...) Però encara hi ha molta gent que busca en el teatre aquest moment d'intimitat amb ell mateix, entrar a través de la cultura o del patrimoni dramàtic en contacte amb aquesta zona íntima de preguntes transcendents, i divertir-se, i compartir..."

"El que jo faig és narrar el personatge, no encarnar-lo o posar-me a la seva pell. Es com si tu parles del teu pare: ningú em transmetrà millor que tu com et relacionaves amb ell, que era per tu aquesta persona, però no necessites "convertir-te" en ell per fer-ho; expliques la història amb una tal intensitat que aconsegueixes que jo "vegi" el personatge. (...) Jo m'interpreto a mi mateix com a narrador. D'aquesta manera el que transmeto es una cosa nova, ja que es tracta de reflexions personals sobre el personatge."

Rafael Álvarez, El Brujo
Muchoviaje, octubre 2006

El viatges, els llibres

"Crec que al final el viatge ets tu, i tots marquen."

Maria Pujalte
Muchoviaje, octubre 2006

(també es pot aplicar als llibres, això...)

Encert

"L'encert en l'ús dels signes de puntuació fa que el nostre llenguatge sigui clar i precís, i es la millor expressió d'una ment ben organitzada."

Azorín

Diners ben gastats

"Quan era futbolista vaig guanyar molts diners. La majoria els vaig gastar en dones, drogues i cotxes. La resta els vaig malgastar..."

(George Best, ex-futbolista del Manchester United)

Petó d'ulls

"L'ànima que pot parlar amb els ulls també pot besar amb la mirada."

Gustavo Adolfo Bécquer

La universitat és la vida

"Més masters et dóna la vida."

Maruja Torres

Interès

"M'interessen poques coses, però les que m'interessen m'interessen molt."

José Luís Sampedro
(entrevistat a El País el 19/04/07)

Fantasia

"La fantasia de l'home és la millor arma de la dona."

Sophia Loren

Bona noia la que escriu

"Només les bones noies porten el seu diari. Les dolentes no tenen temps per això."

Tallulah Bankhead

(És una llàstima perquè... ¿no seria molt més interessant el diari d'una noia dolenta?)

Infantesa

"Encabiràs tota la infantesa en una capsa."

(El veí de dalt, del bloc Malerudeveure't)

L'arma del so

"La primera vegada que vaig actuar en un aplec tenia 11 anys. Encara recordo com els adults es tornaven bojos al compàs de la meva música, com si es sortissin d'ells mateixos. Em deien: "Segueix, Carles, no paris!". Veient allò, tenia la sensació de tenir un poder especial, una arma molt poderosa a les meves mans."

Carlos Núñez
Gaiter
(entrevistat per la revista Lecturas)

Fantasia de Setmana Santa

"Està bé, intenta enganyar-te. Passejat un temps pel món dient que no saps qui ets, com ets o què vols. Sí que ho saps, només que no ho vols admetre. No importa, hi ha temps de sobres."

"El meu únic desig era... fugir. La majoria de gent té aquesta fantasia. (...) El fet es que no només necessites diners, equipatge, un bitllet i un pla; també necessites estar d'humor per pensar en totes aquestes coses, i es precisament aquest estat d'ànim el que et reté a casa."

Penèlope Mortimer
La torre

I si la felicitat fos...

"I si la felicitat consistís en desitjar apassionadament allò que ja tenim, i que ens acompanya cada dia?"

Joan Ollé
El cafè de la República

Deu

"_ Va trigar deu anys a escriure aquesta novel·la.
_ Potser fan falta uns altres deu anys per llegir-la..."

(dit a la pel·lícula Les Hores)

Evolució de la novel.la

"La meva teoria és que, més que morta, la novel·la evoluciona. Anem cap a una novel·la que s'aproxima a l'assaig. Penso en aquest contes de Pitol que acaben com a assajos o en aquest assajos seus que acaben com contes. És probable que el lector busqui, amb el temps, menys ficció i més assaig. El propi Coetzee, en el seu darrer llibre, admet que camina en aquesta direcció. Crec que existeix una saturació de la ficció que se sap ficció i també una saturació de l'assaig que se sap pesat. Sebald, Magris, Piglia, són altres casos clars d'introducció de l'assaig dins la ficció, o viceversa. Barrejar a Montaigne amb Kafka, per exemple, em sembla en aquest precís moment una idea molt interessant."

Enrique Vila-Matas

El lector? Quin lector? El lector de El Codi da Vinci? El lector de Els pilars de la terra? Crec que el lector normal, el lector sense pretensions, no buscarà, amb el temps, "menys ficció i més assaig", precisament. Ara, la novel·la culta potser sí que evolucionarà en aquest sentit.

Ni marbre ni bronze

"Hi ha moments en que necessitem estar amb el nostre temps. En molts aspectes l'art contemporani és superior als clàssics. Per exemple, l'intent de democratització, acomodar-se al temps humà. Molt d'art contemporani és efímer, ni marbre ni bronze. La seva duració és la nostra. El risc és que en comptes de democràtic sigui demagògic. Donar el que el públic espera és molt fàcil. A vegades es diu que qualsevol pot ser artista i és cert. De la mateixa manera que qualsevol en el món clàssic que tingués una educació literària podia ser poeta, amb graus, es clar."
Juan Antonio González Iglesias al País després de guanyar el Loewe de poesia.

No trobeu que es contradiu? Comença parlant de la caducitat dels clàssics per acabar afirmant que el clàssics estan més vigents que mai...

Paraules sabies

"Ser conscient de la pròpia ignorància és un gran pas cap al saber."

Benjamin Disraeli

(aquest és el que es va llegir Orgull i Prejudici disset vegades seguides)

Frase musical

"Quan sentia música, se me n'hi anava el cor."

Carlota Valdrís, compositora

(és una mica el que em passa a mi quan llegeixo als meus autors preferits: se me n'hi va el cor...)

La perfídia de Richelieu

"El cardenal Richelieu va ser un dels homes més grans del seu temps, però després d'haver passat per la tramposa ploma de Dumas a Els tres mosqueters se'ns apareix com un ser abominable, amb l'alçada moral d'un brètol. Aquest és el gran poder de la literatura."

Arturo Pérez-Reverte