Sol contra el món

La creació del món. Miguel Torga (pàgines 162 a 169) Alfonso ha trobat un amor, Alice, però sembla que no sadolla completament la seva set d'absolut. Així mateix, s'ha barallat amb tothom, no té amics ni companys. Ara que té les necessitats materials resoltes, s'adona que a la vida cal alguna cosa més. L'artista que hi ha en ell no s'adapta. Malgrat tot, està orgullós de la seva manera de ser, sincera, que l'aïlla dels altres. És una persona molt independent. Un fet que aquestes memòries posa de manifest és que per anar per la vida cal una cert grau d'hipocresia, un cert grau de convergir amb els altres, i ell no està disposat a claudicar.