Tristán e Isolda (Tristany i Isolda) Gottfried von Strassburg (pàgines 206-217) Rivalín s'emporta a Blancaflor a les seves terres, es casen, entra en combat i mort. Blancaflor, en saber-ho, mort en donar a llum. En aquest tros hi ha més acció i no tanta reflexió, tot i que també n'hi ha. El que passa també és diferent de la versió d'Eilhart, on Rivalín viu i només mort Blancaflor. Aquí és més emocionant, perquè hi ha l'amenaça de Morgan, que fa que ens preguntem pel destí d'aquest fill i de les seves terres.
L'estil, sense ser repetiu, quan s'apodera d'una idea l'enuncia desde tots els matisos, recalcant-la. Tot i així la narració és molt fluïda. La veritat és que m'està contant una mica posar-m'hi, perquè ja conec la història i en aquesta versió és una lectura que requereix atenció. Però un cop fer l'esforç no me'n penedeixo. Tot i que la història del pares no m'interessa massa, són personatges que no mouen el lector, i la seva única funció és ser honorables segons els codis de l'època (el nostre protagonista no pot ser fill de qualsevol) i concebre'l. Feta aquesta funció, a la capsa i deixem pas al que és important: o sigui, Tristany. Em pregunto perquè sempre, en totes les versions, hi ha aquest interès en explicar d'on ha sortir Tristany, com ha estat concebut, i no hi ha el mateix interès en explicar d'on ha sortit Isolda. És per què ella es filla de reis, i amb això ja està tot explicat? Qui sap els noms dels seus pares, com es van conèixer o com va ser concebuda ella? Per què aquesta diferencia? Es clar que encara haig de llegir com s'introduirà el personatge d'Isolda en aquesta versió. Però m'intriga això.
No comments:
Post a Comment