Joyce escrivia per un lector imaginari afectat d'un insomni imaginari. Per a qui escric jo? O, millor encara, qui em llegeix? (Nota: això no va per les tres o quatre persones amigues que em llegeixen, i que, al principi, eren el meu únic públic. Això va pels lectors que no conec.) Quan tenia el comptador, hi havia algú que es connectava periòdicament desde el Canadà, cada vegada desde una ciutat diferent: es va connectar desde Halifax, desde Alberta, desde la Columbia Britànica... Primer al bloc en castellà en llavors al bessó català. No cal dir que això em té intrigadíssima. Però, penso, qui pot estar interessant en llegir-me? Per començar, ha de ser algú a qui li agradi llegir. A més, ha de tenir un cert temps lliure, perquè de vegades escric molt, i la gent té coses més importants a fer. Algú amb una feina molt estressant o amb cinc fills petits no crec que estigués gaire interessat. També és probable que sigui una persona més gran que jo, però això de fet és fàcil, perquè jo sóc molt jove (encara que, com em diu el meu llibreter, "tu també vas vinguent"; això vol dir que jo també em vaig fent gran) També sospito que pot ser que sigui una persona amb uns estudis universitaris que jo no tinc, cosa que m'omple d'orgull. (Es clar que tampoc calen estudis universitaris per seguir-me, només faltaria, i si algú no els té potser encara em fa més il·lusió, que em llegeixi) I finalment: la cosa més que provable és que el meu lector o lectora tipus tingui un bloc. La sang crida la sang...
En tot cas, aquest lector o lectora imaginaris amb una poca feina imaginaria, em fa molt il·lusió que dediquin un pessic del seu temps (això que avui en dia és tan valuós) a llegir el meu bloc. Benvinguts/des!
(PS: Ja ho sé, sóc una pilota. M'hauria de dedicar a treure les tripes als autors actuals amb mala llet i sang i fetge en comptes de gastar tanta simpatia amb els lectors... però què voleu, estic de bon humor avui! Deu ser perquè és Sant Jordi?)
No comments:
Post a Comment