Monday, April 09, 2007

El meu hortet


Fa molts anys que observo el meu llibreter cultivar l'hort. Any rera any veig com cava la terra, l'adoba, planta les tomateres, les rega, les sulfata, els treu les males herbes, recull les tomates i les penja com si fossin arracades. Tomates de penjar, es diuen; serveixen per fer pa amb tomata. Tot això any rera any per una magre collita que, si pedrega, es queda en no-res. Tot això podent comprar les tomates "bones i fetes" a mercat. Que no són el mateix, es clar. Mai havia comprés aquesta afecció pel treball silenciós que només dóna un fruit magre. Fins ara. Ara tinc el meu bloc, i a cada nou missatge és com una nova tomata que penjo com si fos una arracada. També cavo les paraules i les adobo, i estic pendent de si l'home del temps ha anunciat pluja. I m'adono que jo també hi he caigut. Ara jo també tinc el meu hortet i el treballo per un fruit magre que, si ningú el llegeix, es queda en no-res.

4 comments:

miquel said...

Els fruits conreats per un mateix tenen un gust especial que no es troba al mercat. Ja saps com ens agraden els teus fruits, encara que sovint no et donem les gràcies quan els ens deixes tastar: trobem normal que els comparteixis amb nosaltres.
Per cert, has tastat les tomates del llibreter?

Anonymous said...

Sí, Pere, les he tastades. O més ben dit, he fet pa amb tomata amb elles. Són boníssimes.

Clara

Anonymous said...

estic completament d'acord amb el Pere. A més, ja veuràs com de fruit magre, el bloc, no en té res.

Anonymous said...

Gracies Mery Cherry.

Clara