Una nova vèrtebra

Sé que no són dies per estar publicant el bloc. Són dies de vacances, per agafar un bitllet i perdre's pel desert, per la selva, pel mar. Però jo m'estic a casa, i el desert, la seva i el mar els exploro desde la meva butaca de llegir, com faig sempre. Hi ha més aventura que obrir un nou llibre? No trobeu que Setmana Santa és època de música clàssica? He decidit eliminar les etiquetes clàssics perquè em semblaven pretensioses. Ara és més difícil intuir qui s'amaga darrera cada etiqueta, però us convido a arriscar-vos a comprovar-ho. Vèrtebres, etiquetes, categories... són la meva gran joguina aquest segon any de fer el bloc. I pensar que trobava que eren inútils! M'hi he ben deixat atrapar. He creat una nova vèrtebra: l'habitant dels arbres, dedicada a Italo Calvino. El nom de la categoria ve perquè Calvino va dir, arran de la publicació de El baró rampant, que era una metàfora de l'artista que de vegades se'n va a viure als arbres per relacionar-se millor amb el món. Italo Calvino és un dels escriptors que més m'estimo d'entre tots els que he llegit mai. És una qüestió d'empatia. Té a veure amb la seva entrega total en tot el que escriu; dóna vida a cada escrit seu amb tot el que és, amb tot el que té a dins. No és l'únic escriptor o escriptora que escriu així, evidentment: tots els bons hi escriuen. Però tinc per ell uns sentiments que van més enllà de la raó, que atenyen el cor, i que, com l'amor, no es poden explicar. Tot i que llegint-lo es poden comprendre fàcilment.