La señora Dolloway (La senyora Dolloway) Virginia Woolf.
(fins pàgina 219)
Ens adonem que Peter no està tan enamorat de Daisy com ell es pensa, encara estima a Clarissa, i està nerviós com un adolescent perquè ella l'ha convidat a la seva festa. Potser encara al final no s'hi casarà, amb Daisy, potser ha marxat a Anglaterra, inconscientment, per escapar d'aquest casament. Una persona a la xerrada va dir que en Peter era un "conquistador": tenia raó, en aquest tros es veu ben clarament. Ell mateix ho diu.
Què li passa a en Peter Walsh amb la navalla? Sembla que l'obra i la tanca quan se sent insegur. Quan una dona el fa sentir insegur. Especialment quan la Clarissa el fa sentir insegur. És evident que té una mena de trauma o ferida emocional que no ha cicatritzat, i la demostra tancant i obrint la navalla, gest que el fa sentir més segur.
(fins pàgina 257)
Sally Seton ens diu que el gest de la navalla en Peter l'ha fet desde sempre.
Es curiós que la Sally anomenés Wickham a en Richard, com si hi hagués una mena de paral·lelisme amb Orgull i prejudici; en Richard seria en Wickham i en Peter en Darcy. Només que aquí la protagonista acaba amb en Wickham, cosa que és un error. O el nom simplement és una casualitat? És un error el matrimoni de la Clarissa amb en Richard? S'hauria d'haver casat amb en Peter?
(fins pàgina 267 i última)
En la brillantor de la festa, la Clarissa es retira a una petita estança, i reflexiona sobre la mort. Sabem que en Richard és una de les raons que li fan suportable la vida, i per tant sabem que no ha estat un error casar-se amb ell.
Segons la persona que va donar la xerrada, Virginia tenia previst fer suïcidar a la Sra. Dolloway al final de la festa, però va adonar-se que no la podia fer morir. El personatge havia agafat entitat pròpia, volia viure. Però és en aquest moment, quan la deixa sola amb els seus pensaments, que sap que viurà.
La dona que Clarissa observa a la finestra, la dona gran sola, no és més que un símbol del que ella és: una dona gran sola, malgrat la festa. Es veu a ella mateixa en la dona de la finestra. La dona de la finestra és l'únic personatge que surt al llibre i que no entrem dins la seva ment. És l'únic que contemplem per fora i no per dins. L'únic que ens mira i no el mirem.
En Peter i la Sally parlen. La Sally li diu a en Peter que la Clarissa mai l'anirà a veure: el seu marit no té prou categoria. Malgrat tot, ella pot tenir les seves flors.
Com va dir la persona que feia la xerrada: tot comença per en Peter quan la Clarissa hi és. I comença a adonar-se de qui està enamorat realment. Ell mateix ho diu: pensa que només ens enamorem un cop. Ell ha tingut més d'una dona, però només s'ha enamorat un cop.
Em costa d'entendre la raó per la que la Clarissa dóna aquestes festes plenes de gent, si al final, amb les úniques persones amb les que l'interessa parlar realment són en Peter i la Sally.
En algun lloc vaig llegir que la Clarissa sent que en el seu procés de convertir-se en una gran anfitriona, alguna cosa s'ha quedat pel camí, alguna cosa que hi havia en aquell petó que li fa fer Sally Seton, i que ara s'ha perdut.
(fins pàgina 219)
Ens adonem que Peter no està tan enamorat de Daisy com ell es pensa, encara estima a Clarissa, i està nerviós com un adolescent perquè ella l'ha convidat a la seva festa. Potser encara al final no s'hi casarà, amb Daisy, potser ha marxat a Anglaterra, inconscientment, per escapar d'aquest casament. Una persona a la xerrada va dir que en Peter era un "conquistador": tenia raó, en aquest tros es veu ben clarament. Ell mateix ho diu.
Què li passa a en Peter Walsh amb la navalla? Sembla que l'obra i la tanca quan se sent insegur. Quan una dona el fa sentir insegur. Especialment quan la Clarissa el fa sentir insegur. És evident que té una mena de trauma o ferida emocional que no ha cicatritzat, i la demostra tancant i obrint la navalla, gest que el fa sentir més segur.
(fins pàgina 257)
Sally Seton ens diu que el gest de la navalla en Peter l'ha fet desde sempre.
Es curiós que la Sally anomenés Wickham a en Richard, com si hi hagués una mena de paral·lelisme amb Orgull i prejudici; en Richard seria en Wickham i en Peter en Darcy. Només que aquí la protagonista acaba amb en Wickham, cosa que és un error. O el nom simplement és una casualitat? És un error el matrimoni de la Clarissa amb en Richard? S'hauria d'haver casat amb en Peter?
(fins pàgina 267 i última)
En la brillantor de la festa, la Clarissa es retira a una petita estança, i reflexiona sobre la mort. Sabem que en Richard és una de les raons que li fan suportable la vida, i per tant sabem que no ha estat un error casar-se amb ell.
Segons la persona que va donar la xerrada, Virginia tenia previst fer suïcidar a la Sra. Dolloway al final de la festa, però va adonar-se que no la podia fer morir. El personatge havia agafat entitat pròpia, volia viure. Però és en aquest moment, quan la deixa sola amb els seus pensaments, que sap que viurà.
La dona que Clarissa observa a la finestra, la dona gran sola, no és més que un símbol del que ella és: una dona gran sola, malgrat la festa. Es veu a ella mateixa en la dona de la finestra. La dona de la finestra és l'únic personatge que surt al llibre i que no entrem dins la seva ment. És l'únic que contemplem per fora i no per dins. L'únic que ens mira i no el mirem.
En Peter i la Sally parlen. La Sally li diu a en Peter que la Clarissa mai l'anirà a veure: el seu marit no té prou categoria. Malgrat tot, ella pot tenir les seves flors.
Com va dir la persona que feia la xerrada: tot comença per en Peter quan la Clarissa hi és. I comença a adonar-se de qui està enamorat realment. Ell mateix ho diu: pensa que només ens enamorem un cop. Ell ha tingut més d'una dona, però només s'ha enamorat un cop.
Em costa d'entendre la raó per la que la Clarissa dóna aquestes festes plenes de gent, si al final, amb les úniques persones amb les que l'interessa parlar realment són en Peter i la Sally.
En algun lloc vaig llegir que la Clarissa sent que en el seu procés de convertir-se en una gran anfitriona, alguna cosa s'ha quedat pel camí, alguna cosa que hi havia en aquell petó que li fa fer Sally Seton, i que ara s'ha perdut.
No comments:
Post a Comment