La passió segons La senyora Dolloway

"En Peter l'anomenava freda, sense cor, missaire. Clarissa mai va poder comprendre la intensitat dels sentiments d'en Peter. Però pel que semblava sí que podien aquelles dones índies, tontes, boniques, fràgils, insensates."

"Per això l'habitació era una estança de l'àtic; el llit, estret ; i mentre estava estirada allí llegint, ja que dormia malament, no podia apartar d'ella mateixa una virginitat conservada a través dels parts, enganxada al seu cos com un llençol. Bella a l'adolescència, va arribar bruscament l'instant –per exemple, al riu, sota els boscos de Clieveden- en que, en mèrits d'una contracció d'aquest esperit fred, la Clarissa havia frustrat a en Richard. I després a Constantinopla, y una i altra vegada. La Clarissa sabia què era el que li faltava. No era bellesa, no era intel·ligència. Era quelcom central i penetrant; quelcom càlid que alterava superfícies i estremia el fred contacte entre home i dona, o entre dones juntes. Perquè això era una cosa que ella podia percebre obscurament."

"¡En Peter estava furiós! Tot aquest embolic de traslladar-se a Anglaterra i visitar advocats no era per casar-se amb la Daisy, sinó per evitar que la Daisy es casés amb un altre. Això era el que torturava a en Peter, en això va pensar quan va veure a la Clarissa tan calma, tan freda, tan centrada en el seu vestit o el que fos; adonar-se del que la Clarissa li hagués pogut evitar, adonar-se d'allò a que la Clarissa l'havia reduït, a un ase dèbil i ple de xacres. Però les dones, va pensar mentre tancava la navalla, no saben què és la passió. No saben el que la passió significa pel homes. La Clarissa era freda com un timpà de gel. I allí estava, asseguda al sofà, al seu costat, deixant que li agafés la mà, i fent-li un petó a la galta."

"Però, qui era en Peter per afirmar que la vida era cosa de riure? En Peter, sempre enamorat, enamorat de la dona de qui no s'havia d'enamorar? Què significa el teu amor?, hagués pogut preguntar-li la Clarissa. I sabia la resposta d'en Peter: l'amor és el més important del món i cap dona se'n pot fer càrrec."

"L'amor també destruïa. Tot allò bell, allò vertader, desapareixia. Per exemple, allí estava en Peter Walsh. Un home encantador, intel·ligent, amb idees sobre tot. Si una volia parlar de Pope, per exemple, o d'Addison, o senzillament parlar de coses intranscendents, o de la manera de ser de la gent, o del significat de les coses, en Peter en sabia més que ningú; en Peter que tants llibres li havia deixat. Però s'havia de veure les dones que estimava, vulgars, trivials, ordinàries. S'havia de veure en Peter enamorat... La visitava, després de tants anys, i de què li parlava? Ell. Horrible passió!, va pensar la Clarissa. Degradant passió!"

La senyora Dolloway. Virginia Woolf

En Peter sap la importància de la passió; ella menysprea la passió. La Clarissa és incapaç de sentir passió física per un home. Si s'hagués casat amb en Peter, aquesta manera diferent de sentir la passió hagués estat un obstacle per la seva felicitat. No ho ha estat amb en Richard.