Aliment espiritual

Em disposo a començar a llegir el Tristán e Isolda (Tristany i Isolda) d'en Gottfried von Strassburg. De totes les versions de la llegenda, potser aquesta era la que tenia més ganes de llegir, pel que es diu a les guardes del llibre. Aquesta versió no s'ha conservat sencera, o potser està inacabada, i és curiós que s'interrompi just allà on comencen els trossos conservats de l'autor de la versió francesa Tomàs d'Anglaterra, versió en la que, pel que sembla, l'autor d'aquesta és basa. El pròleg diu d'aquesta versió que no és la simple narració d'uns fets, com ens trobàvem en la versió d'Eilhart, sinó que es tracta d'un autèntic aliment espiritual, en el que se'ns parla de l'amor, del vertader amor, com a fet transcendent. A més, això es fa amb bellesa poètica, com era el cas de les versions franceses (la de Beroul i la de Tomàs d'Anglaterra) i com gairebé no passava a la sanguinària i poc subtil versió d'Eilhart (que té el seu principal atractiu en el fet de ser l'única conservada sencera). Tinc unes ganes enormes de començar a llegir aquesta versió, la versió d'Strassburg, perquè segons sembla, és La versió.