Diari, quadern

diari – llibre, registre, on s'apunten dia per dia els fets esdevinguts, les transaccions realitzades, etc.

quadern – conjunt d'uns quants fulls de paper, generalment cosits, en forma de llibre.

Sé que les paraules diari i quadern no són sinònims, però jo les faig servir com a tals: anomeno quadern al meu diari. Vaig començar a anomenar-lo així quan vaig llegir els Cuadernos de todo de la Carmen Martín Gaite. Em va impressionar l'ús que feia de la paraula cuaderno. Deia quadern i em venien unes tremendes ganes d'escriure, d'omplir quaderns. El meu diari no és ben bé un diari, en la mesura que no hi ha explico el que em passa cada dia, sinó que més aviat és pastura per les meves reflexions i pensaments íntims, sense que importi tant el dia en que van ser escrits (encara que amb el temps he comprovat que m'agrada saber el dia que ho vaig escriure) Vaig passar una època en que ni tan sols posava la data; simplement – la reflexió. Per això vaig decidir anomenar-ho quadern, perquè no era ben bé un diari. En canvi, si que era un quadern, una llibreta. Diari és la paraula que faig servir quan parlo amb algú altre d'aquesta faceta de la meva escriptura, i quadern és la paraula que uso escrivint per mi mateixa. La Carmen Martín Gaite feia servir la paraula cuaderno –jo sempre n'havia dit llibreta- i s'encenien les pedres, semblava que tot era possible, fins i tot, sobretot, escriure. En evocació del seu record, al seu entusiasme i als seus quaderns de lletra rodona i perfecta (que una vegada vaig tenir la sort de veure en una exposició) anomeno els escrits que faig per mi mateixa quadern. Podria dir-los diari, però no seria exacte, ja que no es tracta concretament d'un registre de fets. S'assemblen a un diari en la mesura que són íntims i que ho escric cada dia (o gairebé cada dia), però res més. Per mi, són quadern.