Primer diàleg

"_ Ets tu, Tristany _ digué _, el que ha mort el drac. Però això no t'ajudarà a sortir viu d'aquí. Per cert que pagaràs pel meu oncle. Jo mateixa et denunciaré davant del rei, mon pare.
_ Senyora, obreu malament.
_ Tu també vas obrar malament amb mi.
_ No, per cert.
_ Doncs es clar que sí: vas matar el meu oncle.
_ Vaig haver de fer-ho.
_ Doncs has de saber que pagaràs per ell.
_ Com?
_ Amb la vida.
_ No és costum donar una vida per altra. No, dolça i bonica amiga, que potser haig de ser víctima de tals pràctiques?
_ Sí, tu.
_ Em disgusta.
_ Ho sé.
_ Llavors allibera-me'n.
_ No. Venjaré la mort del meu oncle.
_ Això no acostumen a fer-ho les dones bones.
_ Amb tu serè malvada.
_ És cert això?
_ Sí.
_ M'entristeix.
_ Per què?
_ T'ho diré.
_ Sí, parla.
_ Perquè em perjudica la teva maldat.
_ No és veritat.
_ Sí, per cert.
_ Tot i això estic totalment segura que res et podrà ajudar.
_ Sí podria.
_ Com?_ Si fóssiu noble, pensaríeu en el vostre fur intern: "Ell està sota la meva protecció i vigilància. Si algú el mata, el venjaré". Recordeu que vos mateixa m'heu dut fins aquí.
_ He pensat molt bé el que ateny la meva deshonra. Però vull venjar el meu dolor amb la teva mort. Parlaré amb el meu pare i li diré que ets aquí. Cap de les teves astúcies et salvarà: pagaràs pel meu oncle."

Tristán e Isolda. Eilhart von Oberg
(El primer diàleg entre Tristany i Isolda.)

"Amb tu serè malvada", li diu.