El destí d'Isolda

Tristán e Isolda. Eilhart von Oberg. (Pàgines 56 – 69) Tristany demana la mà d'Isolda pel seu oncle, el rei Marc, però era a ell a qui li corresponia, és ell qui ha mort el drac. Si ho hagués vist a temps s'hauria estalviat molts maldecaps. I què deuria pensar Isolda a adonar-se que l'home bell i ardit que ha mort al drac la demana, però per un altre! D'això no en diu res, el text, però sembla que tan li fa casar-se amb un com amb l'altre, mentre sigui poderós, perquè, això sí, amb el portaviandes del seu pare no volia pas casar-s'hi... No sé, però a mi no m'hagués fet gaire gràcia que l'heroi que mata el drac i té dret a casar-se amb mi em demanés per un altre... Tal i com jo ho veig, és una ofensa. Ara, ja dic, el text no en diu res, i a Isolda se la veu molt conformada a ser reina...