La ferida pudent

Tristán e Isolda. Eilhart von Oberg. Tristany ha lluitat contra en Moroldo, i després que aquest l'intenti comprar, l'ha vençut.
Una cosa que em fa gràcia és que en Moroldo és el dolent, i en canvi a la seva terra el ploren com si l'estimessin amb vertader afecte. Com pot una persona que és el dolent de la pel·lícula ser estimat? Suposo que les coses depenen molt del bàndol des del que ens les mirem, i que fins i tot als dolents més dolents a casa seva se'ls estimen. Isolda l'estimava a en Moroldo, era el seu oncle.
La ferida que en Moroldo li ha fet a Tristany put, i aquest, desesperat, es fa a la mar. Finalment arriba a la terra d'Isolda i aquesta el cura, sense que ell aconsegueixi veure-la. Això està molt bé: Isolda ja li ha salvat la vida; ells dos ja estan relacionats, i encara no es coneixen. He de dir que de moment en aquesta versió Isolda m'està semblant molt més bona persona que en la versió francesa (és la Isolda que jo m'imaginava abans de començar a llegir), potser perquè en aquella no la veiem mai curar a ningú (com que faltaven trossos...) Tinc curiositat per veure si, en aquesta versió, una dama tan sense màcula intentarà fer matar a la seva donzella...