Conxorxats sense miracles

Tristán e Isolda. Eilhart von Oberg (pàgines 92-97) Tristany s'escapa, però aquí no hi ha miracles, com passava a l'altra versió: és deslligat i pot nedar; tot es deu a la seva bona estrella. Una cosa que no comprenc és com Isolda tornarà amb el rei després que aquest l'entregui als leprosos, això és una ofensa imperdonable. Ara, també s'ha de dir que, amb Tristany lliure ( i això ho havia de saber per força el rei), això li salva la vida. Vull dir que si el rei volia de debò matar-la, l'havia d'haver matat ell mateix. Com els guardies, com poden ser tan ingenus de deixar entrar un home deslligat a una capella amb finestres? En realitat, sembla que hi hagi una conxorxa per què Tristany i Isolda es salvin, una conxorxa que, no se si inconscientment, encapçala el mateix rei Marc.