Perdent contra Napoleó

Ha passat. Finalment Fouché s'ha enfrontat a Napoleó, i n'ha sortit escaldat. No diré que era de preveure, perquè de fet jo no ho preveia pas, que passaria això. No m'imaginava que aquest home (Fouché) fos tan atrevit com per fer coses a l'esquena de l'Emperador. En principi sembla que això no va amb el seu caràcter, sempre d'acord amb qui té el poder. Però sembla que l'ànsia de ser ell qui detenti aquest poder l'ha perdut. Ha estirat massa la corda. Era un gran estadista o simplement algú amb molt d'afany de moure els fils? Ho va fer pel bé de França o pel seu propi afany? Si no tingués tan assentada la mala opinió que tinc d'ell, gairebé diria que ho va fer pel bé de França. En aquest cas, seria un gran estadista. Però concedir que Fouché era un gran home, o fins i tot un gran polític, es més del que la meva opinió d'ell pot concebre. Ara feia una cosa bona, sí. Però Zweig deixa ben clar que ho fa pels seus afanys personals, i enlloc no diu que penses en el bé del seu país. I si ni Zweig, a qui el personatge fa fascinar prou per fer-ne un llibre, no ho pensa, qui sóc jo per pensar-ho?