El do

Dins "La invenció de la solitud" estic llegint aquesta segona part: "El llibre de la memòria". Estic impressionada. No parla de res en concret, i parla de tot. Posa la seva erudició sobre les lectures que ha fet, que són considerables, al servei del contingut i el seu talent com a narrador d'històries al servei de, podríem dir-ne, la "trama". No passa res i passa tot. És realment la mena d'obra que m'agrada: algú que parla de llibres i explica històries personals, "batalletes", relacionades amb al lectura o no, però sempre amb la vida. Paul Auster té el do.