Fi de "Fouché, el genio tenebroso"

He acabat aquest llibre. És el primer llibre que acabo des que vaig començar a escriure el bloc.

La lectura dels darrers capítols ha estat apassionant. Ha acabat ric, sí, però sense poder. Un gran estadista? Jo diria que simplement un polític, i Zweig també ho diu.

Es el que clava la darrera punyalada a Napoleó. El que propicia el retorn de Lluís XVIII. Però no pot conservar el poder, cosa que, m'imagino, el devia fer molt infeliç. Finament, els fets de Lió li passen factura. I es que no es pot servir a tants amos a mateix temps. Morta la seva dona, es casa amb una arribista que l'enganya. Sembla que als darrers temps no li surt res bé. S'ho mereix? M'ha sabut una mica de greu. Però això és mèrit exclusiu de l'autor.

Vaig escollir el llibre per llegir quelcom d' Stefan Zweig, no sabia res del personatge. Però m'alegro d'haver-lo conegut. Un polític rastrer amb espurnes de gran estadista. Però només espurnes. Aquest llibre ens porta a una interessant reflexió sobre el poder i l'efecte que té sobre les persones. M'ha agradat molt.