Seny i sentiment

Com sempre, tinc entre mans una relectura d'un dels llibres de Jane Austen. El que toca ara és "Seny i sentiment" (Sense and Sensibility). He de dir que, encara que ja l'he llegit moltes vegades, el continuo trobant apassionant. Sé perfectament qué passarà, i en canvi l'emoció de llegir-ho i veure que, efectivament, passa, hi continua sent. I el "bictec" de tot l'assupmte és que la protagonista, l'Elinor, pugui estar amb l'home que estima, l'Edward Ferrars. Quan estan tots dos junts es produeix un relaxament de la tensió narrativa, com sempre passa a les novel.les de Jane Austen quan la parella protagonista parla i està contenta d'estar junta. Crec que Jane Austen es una de les escriptores (o escriptors) que transmet millor la felicitat d'estar amb la persona estimada, i això es una de les coses que més m'agrada de les seves novel.les. No és romanticisme, és una emoció molt més racional. No en va Jane Austen ha estat titllada d'antiromàntica. En les seves novel.les, no exentes de civilitazada crueltat, els moments en qué els protagonistes es troben són realment especials.
I qué me'n dieu de l'Edward Ferrars? És l'antítesi del que hauria de ser un galant. I en canvi és intel.ligent i té les idees correctes sobre la vida i les coses, i el que es més important, a l'Elinor li agrada. Doncs a mi també m'agrada.