Honorabilitat

Tristán e Isolda (Tristany i Isolda) Gottfried von Strassburg (fins pàgina 220). A les pàgines 206, 212 i 218 es menciona la paraula fama. Es parla de salvaguardar la fama, de fer honor a la fama o de posar en perill la fama. Això, que en principi pot semblar una fórmula retòrica, és en realitat un element molt important de la mentalitat de l'època. O dels llibres de l'època (de vegades els llibres no reflecteixen la realitat, sinó una versió idealitzada de la realitat). Segons això, la fama, l'honorabilitat, era una cosa que els cavallers i les dames posseïen, com un bé. I no podem dir que sigui una cosa ridícula, perquè avui en dia encara és important, si bé potser no és tant transcendental com ho podia ser llavors, ni es mesura pels mateixos barems. Per exemple en aquella època algú que anava a la batalla i matava a molta gent podia ser considerat molt honorable, un cavaller. Avui en dia la paraula "soldat" no té el mateix prestigi, almenys als meus ulls. El prestigi d'un cavaller de llavors es la mena de prestigi que ara tindria un futbolista, em sembla. Per això deia que la funció dels pares de Tristany és ser honorables segons els codis de l'època. Això que fa la mare de Tristany, d'anar fins al llit de l'home que li agrada i fer l'amor amb ell, no fa pas tant que aquí no hagués estat considerat gens honorable. En canvi avui en dia es una cosa que no tindria importància. Cada societat té les seves coses honorables i les que no ho són, tot i que la base és força la mateixa: l'habilitat de fer el que els altres no saben fer, i l'amor vertader...

(Nota: una cosa que em balla pel cap és perquè lluitar a la guerra ha perdut tant de prestigi. Una possible resposta podria ser perquè abans només tenien el seu propi cos i les seves pròpies mans per lluitar. Abatre algú fent servir una espasa (una espasa pesadísima) devia ser bastant difícil. Avui en dia, en canvi, amb les armes de foc, abatre l'enemic és una altra cosa – tot i que no estic dient que sigui fàcil.)