Xerrada sobre Ferragus

Hi ha Balzacs millors, no tant basats en la trama.
Ferragus és un trosset petit de la seva gran obra La comèdia humana, que és un conjunt de llibres que s'entrellacen.
En Balzac, i també a Ferragus, el personatge principal és París. La trama és una excusa per retratar tipus humans.
Balzac és apassionat, té força, però no és un estilista del llenguatge. Victor Hugo escrivia molt millor.
Balzac, com Dickens, publicava per entregues. Feia fulletó, que seria l'equivalent a les telenovel·les actuals. Per això hi passen coses molt exagerades.
En el fet que Auguste es vagi apagant a poc a poc es veu el poder els Tretze, que tots junts arriben allà on un sol home no pot arribar.
Una cosa és el que passava a la gent de l'època, i l'altra és el que passava a la gent dels llibres de l'època. (Aquesta mort que ara trobem exagerada: això passava als llibres de l'època, però no vol dir que a la gent de l'època li passes...)
Haig de dir que parlant d'aquest llibre amb la traductora Anna Casasses i l'altra gent de la tertúlia, hi ha coses de la trama que vaig veure d'una altra manera, coses de les que no m'havia adonat o que havia llegit massa depressa.