Allau d'informació

Vaig anar a una conferència d'en Xavier Rubert de Ventós, filòsof. La conferència es titulava: De la representació a la presència, i parlava dels mitjans que representen la realitat (com ara la fotografia i el cinema) i els que presenten la realitat, com ara la televisió. Va dir que els "reality shows" triomfen perquè la gent té afany de saber la veritat, encara que sigui la veritat d'un "reality show". Va dir que saber la veritat és un necessitat de tothom. Un altre aspecte que va tractar i que va ser el que a mi em va interessar més, va ser el problema de la quantitat d'informació a la que tenim accés actualment. El nombre de variables a les que pot donar abast la nostra ment és limitat, i s'ha de posar límits a l'allau d'informació si es vol conservar la capacitat de síntesi. És com un ocell que cau del niu: si l'apretes massa l'ofegues, si l'apretes massa poc es posa a volar. Amb l'augment geomètric i exponencial de la informació que tenim a l'abast la delicadesa a l'hora de donar cabuda al món s'ha d'augmentar molt. Va dir que els científics moderns són com els gran inquisidors: torturen la natura perquè canti. Però no tot canta. S'ha de trobar l'equilibri entre les hipòtesis i el fet de respectar les coses perquè ens parlin per elles mateixes. Amb tant d'excés d'informació, de vegades s'arriba a conclusions equivocades. S'ha d'arribar al nivell d'intensitat de relació òptima. Més informació no és millor informació i voler abastar massa de vegades és contraproduent.
Va parlar durant mitja hora i de bona gana l'hagués escoltat mitja hora més. Les seves paraules van ser un estímul que em va fer barrinar, encara que fos pensant en temes que no tenien res a veure amb el que va dir.