Vocació

Un dia, ja fa temps, vaig sentir per la radio una entrevista amb l'organista Montserrat Torrent. Si la recordo amb especial afecte (en sento moltes, d'entrevistes, i no les recordo pas totes) és perquè escoltant-la vaig recordar el vertader significat de la paraula vocació. Vocació per tocar l'orgue, en aquest cas. Ella es va haver d'enfrontar a la seva família per poder tocar l'orgue: ells volien que continués amb el piano, instrument on tenia el futur assegurat. Per una persona profana en el món de la música, com puc ser jo, a primera vista costa d'entendre això, perquè, quina diferència hi ha entre un orgue i un piano? És que no és el mateix? Doncs no, no és el mateix, i a part de les consideracions tècniques i de so, un orgue té una dimensió espiritual que no té un piano, per exemple. I no era només el fet d'haver-se enfrontat a la seva família: era tota la manera com parlava de la seva música i del seu instrument. Moltes vegades, quan dubto del meu futur en això de l'escriptura, penso en la Montserrat Torrent i en que a mi m'agradaria tenir una vocació per escriure com ella té per tocar l'orgue. Però suposo que tu no tries la vocació, sinó que és la vocació qui et tria a tu. M'agradaria que l'escriptura em tries de la mateixa manera que a la Montserrat Torrent la va triar la música d'orgue.