Impremta i coneixement

Mentre no es va haver inventat la impremta, els llibres van ser molt cars. Només les persones molt poderoses podien posseir-los. Aristòtil tenia molts llibres, i això, més que un mèrit, ha estat considerat un greuge pel gran filòsof, entenent que si va poder acumular-los va ser a costa d'alguna cosa: a costa de persones, de vides d'esclaus. Fins que es van popularitzar els llibres impresos, posseir un llibre era només a l'abast d'uns pocs. Calia molt d'esforç per produir-ne un, i en els llibres només s'hi escrivien coses realment importants, l'autèntica saviesa.
Johanes Guttenberg difongué la impremta a Occident a partir de l'any 1450, i aquí comença l'autèntica història de la popularització de la lectura, que no del saber. Els llibres van passar a ser bens accessibles, a l'abast de tothom. Tothom podia tenir la seva Bíblia, per exemple; això va ajudar a desacralitzar-la. Però el fet de que es popularitzessin els llibres va portar a que fos impresa molta matèria que fins llavors no s'havia considerat digne de ser-ho, matèria per procurar als lectors entreteniment, com els llibres de cavalleries, per exemple. El llibre va passar de ser l'única font de saber a ser una font d'entreteniment més. I si bé va posar el coneixement a l'abast de tothom, també va posar la possibilitat d'escriure porqueries a l'abast de tothom. Recordem els libels que s'imprimien contra Maria Antonieta durant la Revolució Francesa. Els llibres van deixar de reflectir el coneixement per passar a reflectir les passions dels homes. Avui en dia hi ha molta lletra impresa, però no tota és coneixement. De totes maneres tothom pot tenir a l'abast a Shakespeare o a Cervantes per un preu mòdic, obres que sense la possibilitat de ser impreses potser ni tan sols haurien existit.
La possibilitat d'imprimir i d'expressar-se per escrit és un poder i en alguns països encara avui no hi ha llibertat d'expressió, i això inclou la llibertat d'expressió escrita. Els governs han estat i són els principals interessats en controlar el que s'imprimeix. Internet és el nou gran invent, prolongació de las impremta, que fa reformular els punts de vista sobre la impressió, afegint nous espais de llibertat. El saber és a l'abast de tothom, però poca gent s'hi acosta. Mentrestant, usem el gran invent de la impremta per llegir revistes del cor o diaris esportius. Som humans; els nostres invents ens reflecteixen. I mai cap invent no havia reflectit tan bé l'ànima de la tribu humana com la impremta.