Veritat subjectiva

Tristán e Isolda. (Tristany i Isolda) Gottfried von Strassburg. Primer paràgraf. Desconèixer les referències a autors clàssics i medievals que segons les notes hi ha en aquest text no em sembla obstacle per gaudir-ne. És al mateix temps d'una senzillesa d'expressió i d'una complexitat de significats realment sorprenent, i que deu ser molt difícil d'aconseguir. Es clar que ara m'aventuro a dir això, i tampoc podria llegir l'original, però en la meva ignorància confio en la fidelitat de la traducció. Segons les notes, el text ve a dir que no hi ha una bondat universal i que el valor de l'art depèn de qui el jutja. Jo, amb les meves paraules, hagués dit que segons el text existeixen el bé i el mal, i no tothom és capaç de distingir-los. I que el mateix passa amb l'art: hi ha obres bones i obres que no ho són, i no tothom sap distingir-les. Això és més o menys el que ve a dir aquest primer paràgraf.