La segona vegada ( I )

La señora Dolloway (La senyora Dolloway) Virginia Woolf. La primera vegada que el vaig llegir ho vaig fer en una tarda, d'una tirada, més per autoimposició que per res més. Aquesta vegada no me'l llegiré en una tarda. Em donaré més temps.

(fins pàgina 51)
No recordava que fos tan bo, tan ben escrit, tan interessant.

(fins pàgina 76)
En aquest fragment, introspectiu i genial, Clarissa fa una mena de radiografia del seu passat, de les relacions que va tenir... de l'estat de les relacions que té ara, sobretot del seu marit que sent que s'allunya d'ella, i rep la visita inesperada del seu vell amic de sempre, en Peter. Però el seu gran amor no va ser el seu marit, ni aquest amic, sinó Sally Seton, una amiga. Però la frescor que Sally va aportar a la seva vida sembla que va esvair-se fa molt temps i ja només queda el record apenes esbossat que no pot superposar-se a la tristor de la seva vida actual.
Això és monòleg interior, o "stream of consciousness". Entremig, els pensaments de la criada. Com passava abans, als fragments anteriors, cada personatge que surt aporta la seva pròpia corrent de pensament. El jo narrador es fractura com un calidoscopi en els múltiples jos dels personatges. M'adono de la tècnica que cal per fer això.

(fins pàgina 87)
Peter Walsh camina per Londres, i seguim el curs dels seus pensaments. Fantasiós, es permet seguir a una dona que li agrada. Està content de tornar a ser a Londres, se sent jove, sent que s'ha escapat (de l'Índia?). Però allà encara l'espera la dona amb qui està a punt de casar-se. S'ha adonat, només per una frase dita a l'atzar per la Clarissa, de que la relació d'aquesta amb la seva filla no és del tot càlida.
Veiem com la ment de Peter Walsh passa d'una cosa a l'altra, però res no l'aparta de la seva línia de pensament principal, que és Clarissa. Encara li dol que ella el rebutgés, tants anys abans. I està enamorat. Però de qui, de la dona que l'espera a l'Índia, o encara de la Clarissa? Ha estat molt content de veure-la, com ella de veure'l a ell. Com a mínim són bons amics, tenen bona relació. Potser millor que la que tindrien si s'haguessin casat. Hi ha alguna cosa entre ells, un afecte, que mai s'ha consumat, i això suposo que és el que fa que la seva relació perduri.

(fins pàgina 89)
Pausa onírica que no acabo d'interpretar. Qui és el viatger? En Peter? Són el seus somnis els que espiem? Això semblaria, i no obstant, són absurds, com tots els somnis.
En Peter Walsh, viatger, somnia que ha tornat a casa. La figura femenina que el rep és la Clarissa. La Clarissa és casa seva.