La primera vegada

Extracte del meu diari la primera vegada que vaig llegir La senyora Dolloway:

"He començat a llegir La senyora Dolloway. M'interessa molt. Però és un llibre difícil de digerir, encara que es llegeix bé. Però el tema és dur. Ja estic a la meitat. He acabat La senyora Dolloway. M'ha agradat, està molt bé. I, al final, no és tan dur. Està ple de petits detalls. Apenes hi ha trama, no passa res, però m'ha agradat. Està molt ben escrit. És impressionant. Com l'autora usa la tècnica del monòleg interior, com varia els punts de vista d'un personatge a l'altre. Un llibre per rellegir. En una primera lectura no em fixo gaire en la tècnica; vaig a la medul·la, als personatges, a las situacions. M'ha sorprès com s'explica el suïcidi d'en Septimus, sense dramatismes; gairebé no és percep. M'hauria de fixar en la manera en que ho fa, però és difícil parar atenció al "com". Bonica l'escena final. Com a mínim aquest llibre és profund. I no fa mal, passa bé sense fer patir. Els personatges són interessants, aquesta amistat que discorre al llarg del temps està ben construïda. Tot és molt senzill, però en realitat molt difícil de fer. El pas del temps. Els matisos dels punts de vista. El dramatisme de la guerra. Les relacions entre les persones. Tot el que Virgínia coneixia i va abocar a les seves novel·les, en la immensa qualitat de la seva escriptura. Tenia una visió de les persones. És una novel·la que sembla molt senzilla, però que no ho és en absolut. Explica es que és ser anglès i pertànyer a la classe alta. M'ha impressionat l'escena de la criada rient dels textos d'en Septimus. Això és el malson de qualsevol escriptor. I en Peter volia escriure, i diu que no ha escrit "ni una línia". Ara em vindria bé llegir la biografia de Virgínia Woolf que tinc, per contextualitzar La senyora Dolloway. Quina edat tenia quan la va escriure? Parlo amb la immediatesa de haver-lo acabat de llegir, en una tarda. No he tingut temps de sedimentar-lo. Bé, vaig a buscar la biografia de Virgínia. El que m'impressiona es la senzillesa amb la que escriu, quines frases tan diferents a les d'altres escriptors, més espessos. Tot en ella és claredat i bellesa poètica. La veritat és que es llegeix amb facilitat, i això sempre és d'agrair. Però no vol dir que no costi escriure així. Costa molt. La aparença de senzillesa és fictícia. És clar, és concís. No s'embolica molt per no dir res. En un espai molt més curt que altres obres, diu infinitat de coses més. He consultat la biografia de Virgínia, però no diu res del seu estat d'ànim mentre escrivia La senyora Dolloway. Això, es clar, una biografia no pot saber-ho. Hauria de rellegir els seus diaris. Calculo que tenia uns quaranta anys quan la va escriure."