Cantant una cançó

En el concurs televisiu Operación Triunfo, als concursants se'ls preguntava si, en cas de ser necessari, cantarien una cançó que no els agradés. Aquest darrer exercici m'hi fa pensar: se'm proposa dilatar tres textos que no m'interessen el més mínim. Si això fos Operación Triunfo, ja m'haurien eliminat. Aquest problema també em fa plantejar qüestions sobre la meva escriptura: és a dir, si he d'escriure només sobre el que m'agrada, o una prova de vertader amor per l'escriptura és poder escriure també sobre el que no m'interessa.
La proposta 1 és sobre l'arribada de l'home a la lluna. En un escrit meu, ho vaig fer servir com a tema de conversa trivial entre els personatges. Seria fantàstic si tinguéssim la certesa de que hi van arribar, però fins i tot sobre això hi ha seriosos dubtes. Jo no tinc la formació científica per saber si és veritat o no. Hi ha gent que hi entén que diu que sí, i aporten proves. Altra gent que hi entén diu que no, i aporten proves. Davant la paradoxa, puc dir que m'és ben igual si hi van arribar o no. Sé que si mai s'hi torna, serà per fer-la trossets tot explotant els seus recursos naturals, per tant, poster millor que no s'hi torni, o en el cas que no s'hi hagi arribat mai, que no s'hi arribi.
La proposta 2 és sobre el que en altre temps era el simpatiquíssim Google. Encara recordo quan el vaig descobrir. Saber que existia un enginy com aquest va significar molt per mi. Va canviar la meva relació amb Internet. Quan feia poc que l'havia descobert, vaig llegir que era un enginy que prenia el nom de l'escriptor rus Nicolai Gògol. Però a la Vikipedia no diu pas això. Pel que es veu Google pren el nom del gògol, un número molt gran que existeix en matemàtiques. Saber això em va decebre molt, perquè que el nom de Google vingués de l'escriptor Gògol l'hi afegia l'encant literari que busco les coses que m'agraden. I el Google es una cosa que m'agrada molt, per més que s'estigui convertint en una multinacional, i per tant, fent-se antipàtic.
La proposta 3 és la de la clonació. L'únic que puc dir és que els humans som prou humans perquè aquesta nova possibilitat de reproducció es faci servir per a fer patir éssers, ja siguin humans o no. Per desgracia, els invents no s'esperen a ser descoberts que les persones estiguem èticament preparades per fer-los servir. Jo crec que serà una arma més.

I vet aquí els tres trossos. He cantat la meva cançó, malgrat que no m'agradava, i tampoc ha estat tan horrible. Al cap i al fi, ho he fet amb la meva veu i m'agrada cantar. Ara vaig a escriure sobre el que m'interessa de debò.