Maria Callas i l'escriptura creativa

Fa temps vaig sentir per la radio a la Maria Callas donant una lliçó magistral de cant. L'alumna cantava i ella li deia la seva opinió. Una vegada Rossini li va dir a una cantant del seu temps: "Això que vostè canta està molt bé, però no és el que jo he escrit." Doncs Maria Callas li va dir a l'alumna, parafrasejant Rossini ( i ho va dir, que el parafrasejava): "Això està molt bé, però no és el que Rossini va escriure". L'alumna es va posar a plorar. Em vaig sorprendre que la Callas pogués ser tan inhumana de fer una crítica tant punyent a algú que només n'estava aprenent, com volent dir: "Jo sí que sé cantar a Rossini, vostè no ho farà mai." I això tenint en compte que en aquestes coses, per més Maria Callas que siguis, no hi ha una opinió objectiva: tothom té una opinió diferent i l'alumna potser ho havia fet prou bé, però a la Diva no li va agradar.
Una cosa semblant passa amb les classes d'escriptura creativa. On és la visió objectiva que et permet ser just amb els alumnes, no ferir els seus sentiments, no fer-los la pilota, i alhora dir-los la veritat? No existeix. A les classes d'escriptura creativa les visions dels professors acostumen a ser tant subjectives com les dels propis alumnes, i encara que sàpiguen escriure, això no vol dir que sàpiguen ensenyar a escriure. Una vegada li vaig sentir dir a un professor d'escriptura creativa: "Sempre acabem ensenyant allò que més necessitem aprendre." Trobo que aquesta frase és ideal pels professors d'escriptura creativa, sobretot pels que es posen a ensenyar basant-se en la seva experiència com a escriptors, sense saber ensenyar. El dilema és clar: o ets tan dur amb els alumnes que els frustres, els fereixes i els fas patir, o ets tan pilota que marxen encantats de la vida, però tant ignorants en l'art de l'escriptura com havien arribat.
Augusto Monterroso feia unes classes d'escriptura –a les que m'hagués agradat anar, per cert- on la meitat dels alumnes inscrits deixava d'escriure. No eren escriptors de debò, pot dir algú. Però jo em pregunto quin dret tenia ell, ni que fos un gran escriptor, a frustrar a la gent que només volia tenir un hobby. Es clar que els que es quedaven devien aprendre de debò, i potser per això se li pot perdonar.
L'escriptura creativa està molt bé, però no ens enganyem, la majoria de grans escriptors han estat autodidactes.