Explicar la vida

Hi ha moltes menes de blogs: de llibres, de notícies, d'intimitats... Avui estava llegint un bloc on la persona que l'escriu explicava una intimitat. De fet, un refocil·lament, per dir-ho com ho diu Cervantes, i aprofitant que he parlat del terme. M'ha encantat llegir-ho, de fet, m'he quedat amb un somriure estúpid a la cara que la gent em pregunta "què rius?", i es clar, és fa difícil d'explicar. El primer que he pensat és que jo mai explicaria a Internet una intimitat així. Però llavors recordo que jo explico les meves lectures, i la lectura és una experiència molt íntima, també. Per tant, quina diferència hi ha? Si aquesta persona no llegeix llibres i ha d'explicar els seus refocil·laments, qui sóc jo per criticar-ho? Què pensaria l'altra persona, la persona amb qui s'ha refocil·lat, si ho veies escrit a Internet? Segurament no li faria gaire gràcia... Encara sort que no ha donat noms. Però jo podria saber qui és una de les persones, només hauria d'investigar una mica. No costaria gaire, llavors, saber qui és l'altre... És ètic explicar intimitats com aquesta, intimitats que afecten altres persones? Això no hauria de quedar dins l'àmbit privat? Jo m'ho he passat bé llegint-ho, però perquè sóc una xafardera incurable, m'encanta mirar pel forat del pany. Per això, també, suposo, llegeixo llibres. Suposo que la mateixa necessitat que em porta a mi a explicar les meves lectures ha portat a aquesta persona a explicar una intimitat com aquesta; no se sap mai, potser algun dia jo també tingui necessitat d'explicar coses així. Mentrestant, continuaré llegint.
Una curiositat: aquesta persona ha explicat un refocil·lament, un rotllo, un fet i fet, sense més història. Jo em pregunto: el dia que s'enamori de debò, sabrà –o voldrà- explicar-ho d'aquesta manera? O preferirà guardar-s'ho per si mateix?