Tristán ruiseñor. Anònim. En aquest text es compara el gelós amb el gel, que impedeix que l'aigua flueixi. El joc de paraules es dóna en francès antic (gelus, gelée) i també en català (gelós, gel), però en castellà és introduïble (celoso, hielo). Semblaria que parlant de com un gelós fa la vida impossible a la seva dona, s'estigués parlant de com es com es comporta el rei Marc en relació a Iseo; però ves per on llavors és el propi rei Marc qui la deixa sortir lliurement al jardí, al·legant que Tristany no és al país. Sabés que Tristany hi era o no, el rei Marc és més bona persona del que ens pinta el propi text; el dolent és el nan. (Per cert que el nan el rei l'havia fet matar i torna a ser viu; es clar que no és el mateix autor, qui escriu.)
Per cert, un text maquíssim, aquest anònim.
No comments:
Post a Comment