La Cartoixa de Parma, capítols XIX i XX. Fabrici és a la presó i festeja amb Clelia; la Duquessa fa passos per treure'l d'allí, sap que el volen enverinar. Tot primer, Fabrici no es vol escapar, la possibilitat de perdre el contacte amb Clelia l'aclapara, però Clelia mateix el fa entrar en raó: s'ha d'escapar. La Duquessa vol –agosaradament- que baixi de la torre amb l'ajuda d'unes cordes! Clelia s'encarregarà d'entrar les cordes a la presó. Amb això espera salvar-li la vida.
Una de les coses a destacar és com passa el temps. Stendhal fa una pirueta que trenca la linealitat dels esdeveniments, i que el lector no s'espera. No deixa de donar impuls a la narració, encara que potser costa una mica de seguir.
1 comment:
Bona revetlla, Clara. I no ens censuris els comentaris.
Post a Comment