Acabo de llegir "El paseo" de Robert Walser. Tristesa i alegria de viure es conjuminen en aquesta obra que ratlla l'absurd però que no podria ser més autèntica. Walser té un gran domini del llenguatge que li permet la més fina de les ironies. És divertit. Y alhora seriós. En el simple acte de passejar es resumeix tota una vida. Recordo ara altres passeigs, de Peter Handke, a "La tarde de un escritor" o de Calvino a "La nuve de smog". El passeig sempre ha estat excusa per fer bona literatura. Venen ganes de sortir a caminar, a viure. A relacionar-se amb la vida i el món. I alhora, de no deixar de llegir.
Sunday, February 26, 2006
Passejant
Acabo de llegir "El paseo" de Robert Walser. Tristesa i alegria de viure es conjuminen en aquesta obra que ratlla l'absurd però que no podria ser més autèntica. Walser té un gran domini del llenguatge que li permet la més fina de les ironies. És divertit. Y alhora seriós. En el simple acte de passejar es resumeix tota una vida. Recordo ara altres passeigs, de Peter Handke, a "La tarde de un escritor" o de Calvino a "La nuve de smog". El passeig sempre ha estat excusa per fer bona literatura. Venen ganes de sortir a caminar, a viure. A relacionar-se amb la vida i el món. I alhora, de no deixar de llegir.
