Un home perd a la seva família en un tràgic accident aeri. No troba la il·lusió de viure i s'enfonsa en la desesperació, fins que un dia veu per la televisió un gag d'un actor mut que el fa somriure. L'actor es diu Héctor Mann i va desaparèixer misteriosament anys enrera. El nostre protagonista decideix escriure un llibre sobre ell.
Paul Auster va néixer l'any 1947 a Nova Jersey (Estats Units) i va estudiar a Colúmbia. Ha viscut a França, on va treballar com a traductor. Desde l'any 1974 viu a Nova York, ciutat que cobra protagonisme en els seus llibres.
Paul Auster ha esta un descobriment per mi. No m'havia cridat mai l'atenció, fins que vaig llegir-n'he una entrevista. Em va sorprendre el seu grau de compromís amb l'escriptura, i vaig decidir aconseguir algun llibre seu. El darrer que havia publicat era "El llibre de les il·lusions". Després de que hagi passat per les meves mans, m'he decidit a llegir tota la seva obra.
"El llibre de les il·lusions" és una historia que t'atrapa. Les coses que fan que la vida tingui sentit, el sentit de la creació artística, la solitud, les relacions amb els altres que ens marquen i canvien la nostra vida.... De tot això i molt més va aquest llibre. Però el que m'ha agradat més no ha estat la història (que m'ha agradat molt), i es indestriable del que vull destacar; el que m'ha agradat més es la manera com l'autor la va explicant, com l'escriu. Aquells petits detalls que intercala i que matisen el dibuix.
Paul Auster parla de Chateaubriand en aquest llibre, i m'he decidit a llegir-lo. Només puc dir que no m'hen penedeixo. Auster es ben digne d'explotar la seva figura en una novel·la seva. (Aquest es un exemple de cadena de lectures, o com un llibre ens porta a l'altre sense que ens n'adonem.)
Només per com explica les pel·lícules mudes d'Héctor Mann ja va la pena de llegir la novel·la. Y a més són divertidíssimes, cosa molt difícil d'aconseguir per una autor d'una altra cultura, que llegeixo traduït. Paul Auster ens sorprèn amb el seu coneixement del cinema mut i aconsegueix trobar aquell punt on el cinema, la vida i la literatura es fusionen.
Paul Auster va néixer l'any 1947 a Nova Jersey (Estats Units) i va estudiar a Colúmbia. Ha viscut a França, on va treballar com a traductor. Desde l'any 1974 viu a Nova York, ciutat que cobra protagonisme en els seus llibres.
Paul Auster ha esta un descobriment per mi. No m'havia cridat mai l'atenció, fins que vaig llegir-n'he una entrevista. Em va sorprendre el seu grau de compromís amb l'escriptura, i vaig decidir aconseguir algun llibre seu. El darrer que havia publicat era "El llibre de les il·lusions". Després de que hagi passat per les meves mans, m'he decidit a llegir tota la seva obra.
"El llibre de les il·lusions" és una historia que t'atrapa. Les coses que fan que la vida tingui sentit, el sentit de la creació artística, la solitud, les relacions amb els altres que ens marquen i canvien la nostra vida.... De tot això i molt més va aquest llibre. Però el que m'ha agradat més no ha estat la història (que m'ha agradat molt), i es indestriable del que vull destacar; el que m'ha agradat més es la manera com l'autor la va explicant, com l'escriu. Aquells petits detalls que intercala i que matisen el dibuix.
Paul Auster parla de Chateaubriand en aquest llibre, i m'he decidit a llegir-lo. Només puc dir que no m'hen penedeixo. Auster es ben digne d'explotar la seva figura en una novel·la seva. (Aquest es un exemple de cadena de lectures, o com un llibre ens porta a l'altre sense que ens n'adonem.)
Només per com explica les pel·lícules mudes d'Héctor Mann ja va la pena de llegir la novel·la. Y a més són divertidíssimes, cosa molt difícil d'aconseguir per una autor d'una altra cultura, que llegeixo traduït. Paul Auster ens sorprèn amb el seu coneixement del cinema mut i aconsegueix trobar aquell punt on el cinema, la vida i la literatura es fusionen.
No comments:
Post a Comment