A la pel·lícula Seven, Morgan Freeman li diu a Bratt Pitt que la policia guarda el registre dels llibres que la gent treu de la biblioteca; gràcies a això, aconsegueixen identificar a qui estava llegint la Divina Comèdia i saben qui és l'assassí. Des que vaig sentir això, em preocupen els llibres que trec de la biblioteca. Per exemple, no fa pas tant, vaig treure Carol, de la Patricia Highsmith. Ho vaig fer per la morbositat. Però llavors vaig veure que no tenia gens de morbositat (de fet, era avorrit), i no el vaig acabar de llegir. Però jo ja l'havia tret. Si al nostre país en comptes de casar als homosexuals els perseguissin, jo ja estaria fixada com a persona amb simpatia cap als homosexuals. Un altre exemple: Homenatge a Catalunya, de George Orwell. Mai l'he vista a cap biblioteca, però qui em diu que si el veies i el tragués, no em posarien a la llista negra com a persona amb simpaties anarquistes? O posem pel cas, a la meva biblioteca tenen els llibres sagrats de totes les religions. Què passaria si em donés per treure el llibre sagrat de certa religió avui en dia tant polèmica? La policia es pensaria que vull fundar una cèl·lula?
En fi. Que, per sort, no crec que ningú controli res, i qualsevol llibre d'aquests el podria comprar fàcilment en qualsevol llibreria: ningú sabria que el tinc jo i el resultat seria el mateix; per tant, em sembla que controlar els llibres que la gent treu de la biblioteca és una cosa absurda. Però la paranoia ja ha arrelat en aquell lloc obscur de la meva ment on s'ateranyinen els fantasmes, i m'ho penso molt abans de treure res...
2 comments:
No sé si aquest comentari servirà per foragitar els seus temors, però l'informo que a Espanya no és legal guardar un registre d'allò que la gent treu en préstec de les biblioteques, al menys de les públiques. De fet, el sistema que a les públiques de la província de Barcelona fem servir, no permet que es guardi aquesta informació. Després venen els usuaris volent saber si aquest o aquell llibre de la Danielle Steel o del Camilleri ja l'han llegit o no, perquè no ho recorden, i els has de dir que mengin més cues de pansa, perquè l'ordinador no es queda amb aquesta informació...
Amb el canvi de sistema informàtic que estava previst per aquest any (i que finalment no tindrà lloc), la Diputació tenia un equip d'advocats estudiant si es podia permetre que els usuaris accedissin a un registre de llibres que han tret en préstec... però com que tot ha quedat en paper mullat, no tinc notícia de si van decidir que sí es podia fer o tot el contrari.
O sigui, que de moment, i mentre no se'n vaig als Estats Units, pot dormir tranquil·la...
Moltes gracies! No saps el pes que treus de sobre! Em sembla molt bé que ho facin així.
Clara
Post a Comment