L'interrogant

M'arriba un meme. Es tracta d'explicar alguna anècdota personal que haguem viscut amb algun escriptor. Bé, jo, d'escriptors "de debò", n'he conegut ben pocs. Es poden comptar amb els dits d'una mà. Una vegada vaig assistir a unes classes d'escriptura creativa que feia la Mercè Company. La recordo principalment perquè, al costat d'un paràgraf meu, hi va posar un interrogant. Un interrogant! El que més em va rebentar no va ser l'interrogant en si, sinó el fet que estava justificat: jo havia volgut escriure una cosa i n'havia acabat escrivint una altra: al final la frase no havia quedat ben equilibrada. En aquella mateixa aula, vaig agafar entre les meves mans un full en blanc com si fos la terra roja de Tara, i em vaig prometre a mi mateixa posant a Déu per testimoni que mai més ningú no tornaria a posar un interrogant al costat d'un paràgraf meu. I fins avui.