Si algú és observador és preguntarà què fa un enllaç a una pàgina de ciclisme en un bloc sobre llibres. Bé, resulta que mirar ciclisme per al televisió és una de les meves afeccions, o era, perquè desde que sembla que van tots dopats... L'enllaç el vaig posar quan va esclatar l'operació port, com una manera de donar suport als ciclistes. Jo no crec que, encara que es dopin, ells en siguin els culpables. S'hi veuen abocats. Una vegada vaig llegir una entrevista a un ciclista que deia que el seu primer any de professional, arribava dalt dels ports quan ja havien tret la pancarta. Diu que no sap si es que no va entrenar bé o què, però que a partir del segon any la cosa es va solucionar. Evidentment, ell no ho va dir, però... jo el que crec és que no era una qüestió d'entrenament: el que va passar es que va començar a dopar-se, com feien tots els altres, com les cases comercials els pressionen perquè facin, i es clar, així va començar a arribar dalt com els altres. Aquestes proves són tan dures que algú que no es prengui res no pot resistir-les. A mi, ja dic, no em molesta tant que es dopin com la hipocresia que hi ha en tot això: la pressió dels resultats per sobre de tot. Per un bon resultat sembla que valgui la pena tot. Si els exigim coses sobrehumanes i els felicitem per fer coses que una persona normal no fa, no és culpa nostra que per fer-ho "s'ajudin"? Diem que l'important és participar, però, en realitat, a lo que donem realment valor és a guanyar. Com pot ser que el que va quedar primer en set tours seguits no es dopes si els que quedaven segons i tercers (i quedaven segons i tercers perquè no podien més), anaven fins les celles? I que consti que jo no el culparia, si fos així. Si van tots dopats, això els anivella com si cap hi anés, i qui puja el port i pelada i sua no és la substància que s'hagi pogut prendre, és el ciclista. En fi, que jo crec que al dopatge els ciclistes (i els esportistes en general) s'hi veuen abocats, no es una cosa que puguin triar si volen aconseguir uns resultats mínimament decents. I que hi ha molta hipocresia en tot això.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
1 comment:
No hi té massa a veure, però lliga amb la doble moral de l'esport: en futbol, si et punxen directament al muscle alguna substància que et tregui el dolor durant dues hores ("infiltrar-se, en diuen), no passa res, és perfectament legal. Però si et fumes un porret, cosa que no és que t'ajudi gaire a l'hora de disputar un partit de màxim nivell, et suspenen dos anys.
Per altra banda, a mi m'encanta el ciclisme, també per la tele. I estic d'acord amb tu: el primer és el millor. Estaria bé que tots fessin net, encara que això els obligués a pujar només dos ports cada dia i a fer "només" 150 per etapa. S'ha creat un monstre, i no pararan fins que algú foti un pet, en directe, prime-time i amb el nom de l'espónsor ben visible.
Post a Comment