"Qui davant de grans i terribles esdeveniments històrics no tingui res millor en què pensar que en les anades i vingudes de les tendències literàries és un mesquí. En l'altre cantó hi ha els que no saben llegir un llibre si no és amb una intenció política immediata, el que suposa una limitació igual de grossa."
Mundo escrito y mundo no escrito (Món escrit i món no escrit) Italo Calvino. Qüestions sobre el realisme. Aquest fragment, escrit per Calvino l'any 1957, em fa pensar en la gent que han retret a Paul Auster que no parli en profunditat dels atemptats i que es continuï centrant en el seu món interior. És evident que Auster no ha vist els esdeveniments amb indiferència, però també és evident que no en podia fer la base de la seva literatura. La literatura és una cosa personal que ha de segui un camí personal. No és fer pamflets.
1 comment:
Firmo el text de Calvino i no estic segur que el darrer llibre d'Auster no sigui una reacció davant la sociatat. Per altra banda, una cosa és l'escriptura i una altra l'actitud personal.
Post a Comment