I es va fer la llum

Fa poc buscava un llum per llegir. (Reconec que en qüestions d'il·luminació puc ser molt maniàtica de vegades.) No volia qualsevol llum. Havia de ser un llum igual a un que tinc per casa, que vaig comprar fa temps; el mateix concepte de llum. Vaig recórrer moltes botigues d'il·luminació, però com el que jo buscava no el tenien. No sé si us heu fixat mai en cap botiga d'aquestes: són bigarrades, plenes de làmpares i lamparetes; no saps què triar. Però el que jo volia no hi era. En una em van dir que si els duia el llum que tenia per casa, poster, només potser, podrien intentar buscar-me'n un de semblant. O sigui que no vaig comprar res. La meva idea no era passejar-me pel món amb un llum a la mà, o sigui que vaig continuar anant a diverses botigues. Fins que vaig entrar en aquella botiga. Era una botiga de molta tradició, es veia d'una hora lluny. No era bigarrada. Hi havia pocs models. Uns llums clàssics, dels de tota la vida. Potser en comparació als de les altres botigues, passats de moda. O millor, intemporals. Però justament allí vagi trobar-hi la mena de llum que jo buscava: aquell concepte de llum com el que tenia per casa, tal i com jo el volia. Em vaig alegrar molt de no haver comprat precipitadament alguna cosa que no em satisfés prou en una altra botiga i d'haver-me esperat a trobar just el que volia. Em va costar, però al final el vaig trobar. Estic segura que en aquesta botiga de llums intemporals (passats de moda?) venen més que a qualsevol antre ple de llums de disseny. Saben el que venen i saben el que la gent necessita: clàssics. I ara tothom pot endevinar el que ve ara: dir que el mateix passa amb els llibres. Sí, sí, ja ho sé, se'm veu a venir d'una hora lluny. Però ho dic: el mateix passa amb els llibres. Apa.