Els llibres. Manuel António Pina. El crit. Retiro tot el que vaig dir respecte als robatoris perquè aquesta obra s'aguanti. Vet aquí un poema de collita pròpia que no roba res d'enlloc i que és excepcional. Net com un ós, senzill com una pedra, davalla a l'arrel del dolor. És un crit. O més que res, la justificació del crit. La mostra de l'aïllament, de la solitud, del buit. Impressionant. Ja m'he descomptat dels cops que l'he llegit. I no me'n canso.
Sunday, April 15, 2007
El crit
Els llibres. Manuel António Pina. El crit. Retiro tot el que vaig dir respecte als robatoris perquè aquesta obra s'aguanti. Vet aquí un poema de collita pròpia que no roba res d'enlloc i que és excepcional. Net com un ós, senzill com una pedra, davalla a l'arrel del dolor. És un crit. O més que res, la justificació del crit. La mostra de l'aïllament, de la solitud, del buit. Impressionant. Ja m'he descomptat dels cops que l'he llegit. I no me'n canso.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment