L'altre dia vaig escriure que em calia ser valenta per esprémer-me com una llimona. I penso, per què no vaig escriure com una taronja? La taronja és dolça, la llimona és aspre. S'admet que els taronges són simpàtiques, i que els llimones són antipàtiques. A la vida real jo em veig a mi mateixa més com una llimona que com una taronja. I m'imagino que algú que em conegui només superficialment també pot pensar el mateix. En canvi, fent el bloc tiro més cap a taronja, em sembla. Suposo que és perquè estic fent el que m'agrada: llegir i escriure. I fer el que a un agrada endolceix el fruit més groc i aspre. Tot i que la vida moltes vegades sigui una llimona, els llibres són taronges. Fins i tot els llibres dolorosos. Els llibres són l'espremedora que fa que la llimona es converteixi en taronja.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
2 comments:
Home, vols dir que tots som taronges o llimones? També hi deu haver aranges, no? Més dolces o més aspres en funció de qui les tasti. :-)
I.
També és veritat que les llimones es poden endolcir si algú els posa una mica de mel.
Post a Comment