Cobdícia

A l'acadèmia on vaig a anglès són molt casolans. Tenen els ordinadors al passadís, els paquets de folis blancs per terra i els bolígrafs escampats per sobre la taula. A l'aula on fem la classe hi ha una lleixa, i en aquesta lleixa hi ha una quants llibres. Aquells llibres tenen tot l'interès que poden tenir els llibres d'una acadèmia d'idiomes: són edicions de butxaca gastades i esgrogueïdes de clàssics en versió digerible en totes les llengües europees. N'hi ha un, però, que és diferent. És un llibre en català. Un llibre en català en tapa dura. Com hi deu haver anat a parar allà, aquell llibre? Aquest llibre està descatalogat; en castellà no existeix. Aquest llibre és l'únic que em falta per completar una trilogia: a casa tinc els altres dos. És un llibre que he volgut tenir desde sempre. Sé que aquest llibre té valor. Bé, no crec que tregui a ningú de la pobresa, però sé que val més de que valen normalment els llibres... A més, té valor per mi, perquè podria completar la col·lecció; més que llegir-lo, confesso que vull posseir-lo. A cada nova classe l'observo amb atenció bulímica d'acaparadora. Encara no li he dit res al professor. No crec que se l'hagi llegit ni que sàpiga que aquell llibre és allà. Es nota que fa molt temps que no l'ha tocat ningú. El professor és més de llegir mangues (en japonès). Sé que si li demanés me'l deixaria. Però, llavors, seria capaç de tornar-li? No sé si robar-lo (ara, tampoc és qüestió de fer-se lladre a aquestes altures i per això, no trobeu?), o si seduir al professor perquè me'l regali (ara, tampoc és qüestió de fer-se fàcil a aquestes altures i per això, no trobeu?), o si simplement continuar mirant-me'l en la distancia i sospirar. I si el va heretar de la seva tia-àvia soltera i té un gran valor sentimental? Ui, no ho sé, però si no aconsegueixo tenir aquest llibre aviat, m'agafarà alguna cosa...