Ja fa uns mesos, a la llibreria, vaig veure un llibre de Txèjov sobre una colònia penitenciaria. A mi m'encanta Txèjov, però el tema del llibre no em va fer el pes. Presos? Què m'interessa a mi això? Sofriment inútil. Fora. I el vaig descartar. Doncs bé, ara llegeixo Sin trama y sin final. 99 consejos para escritores, i de la mà de Piero Brunello descobreixo l'important que va ser per Txèjov anar fins a Sibèria (perquè hi va anar) per escriure aquest reportatge, tot el que va significar per ell i com va marcar i confirmar la seva escriptura. I jo que em pensava que aquest no l'havia de llegir! No cal dir que ara me'n penedeixo de no haver-lo triat i que buscaré la manera de llegir-lo, peti qui peti. I és que jo sempre he tingut tendència a obviar el sofriment, en les meves lectures. Però allà on hi ha el dolor és on hi ha la vida. I fixeu-vos que no dic la literatura, dic la vida. Perquè es tracta de vida.
"La vida és una marxa cap a la presó. La vertadera literatura ha d'ensenyar a escapar-se o prometre la llibertat."
Anton Txèjov
No comments:
Post a Comment